Volver

Després de la mort de la seva tieta (qui havia sobreviscut sola els últims anys sense que ningú ho entengués molt bé), les germanes Sole i Raimunda es troben amb l'esperit de la seva mare, qui sembla haver tornat a les seves vides per posar-hi una mica d'ordre i solventar les coses que no va poder en vida.

Malgrat que la trama no pugui resultar molt exitant per molts, s'amaga en ella una fantàstica pel.lícula, sens dubte la que més m'ha agradat d'Almodóvar, un director molt personal que no deixa indiferent a ningú.
Pel.lícula èpica que mostra la lluita de les dones de pobles emigrades a les ciutats en la segona meitat del segle passat, casades sense èxit amb els típics machos ibèrics, però ja en temps de més llibertat on ja una no havia d'aguantar de per vida. Gran retrat de l'Espanya d'aquells temps, de la incultura i superticions dels pobles. Tot amb el toc divertit de la comèdia, amb moments hilarants barrejats amb d'altres de més seriosos. I amb un guió molt sòlid on es va descobrint una trama més complicada que el que inicialment sembla, i on tots els nous detalls i girs acaben encaixant a la perfecció.
Com és habitual en les seves pel.lícules compta a més amb una gran selecció d'actrius espanyoles. Recupera a la seva musa tradicional, Carmen Maura, aquí fent un paper de vella fantasmagòrica, però excel.lent, unes molt correctes Lola Dueñas i Blanca Portillo, i destacant per damunt de totes, una increïble Penélope Cruz, qui realitza un del millors papers que li he vist. Encarna perfectament a una mare valenta, atrevida, amb salero, mostrant una gran varietat d'estats d'ànims i sentiments molt reals i de forma molt natural. I totes elles dirigides a la perfecció per aquest mestre de reflexar davant la gran pantalla els sentiments del gènere femení, un dels pocs homes que sembla entendre-les de veritat.