08 d’abril 2006

Tancament de les centrals nuclears?

Aquest mes ha començat el tancament de la central nuclear de Zorita. Lluny del què els anti-nuclears puguin pensar (molts en aquest país), no sembla que això signifiqui l'inici del cumpliment de la promesa electoral de ZP (llençada molt a la lleugera, com la d'aprovar l'Estatut que sortís del Parlament català). Inaugurada l'any 1969, Zorita era la més antiga de les centrals nuclears espanyoles, amb una tecnologia ja desfassada i una producció elèctrica tan baixa en comparació amb les més modernes que el seu tancament no és rellevant.

El debat sobre el futur energètic però ja ha començat, els diaris comencen a treure el tema i esperem que com sempre en aquest país, no es comencin a prendre decisions quan ja sigui massa tard (com la falta d'inversió en I+D del país que ara la gent s'adona que pot ser crític pel desenvolupament econòmic i industrial dels propers anys). I és que més enllà de promeses electorals fàcils i irreflexives, Espanya s'ha de sumar al debat europeu d'establir un model energètic sostenible per als futurs anys i cada cop més gent comença a pensar que aquest passa per rescatar de l'oblit aquest recurs tan antipopular i defenestrat després de l'accident de Xernòbil (26 abril 1986). Però els temps estan canviant i que científics ecologistes com James Lovelock o ex-dirigents de Greenpeace com Patrick Moore s'hagin convertit en pro-nuclears hauria de fer invitar a la reflexió dels ecologistes tradicionals.

Els polítics sembla que ho comencen a tenir clar i el ministre Montilla cada dia deu maleïr la promesa del seu president quan s'ha d'encarregar de matitzar que el govern de moment està desaccelerant la producció nuclear però que no pot assegurar el seu futur tancament. Fins i tot aquest tema sembla suficientment important com perquè el PP per una vegada pugui acabar recolzant una futura política pro-nuclear del govern, si fem cas de les declaracions dels comisionats d'energia d'ambdos bàndols a Europa. Cal però que el debat transcorri ràpid, doncs la demanda elèctrica cada dia augmenta més ràpidament (només cal fer un cop d'ull a les nostres cases) i la construcció de noves centrals requereix molts anys.

Caldrà però començar a explicar les coses clares a la gent, sense manipulacions ni demagògies. No es tracta de vendre que l'energia nuclear sigui la panacea i no tingui inconvenients, sino que si la gent vol energia (i molts d'aquests pseudo-ecologistes no renuncarian pas al cotxe, microones, rentavaixelles, rentadora, mp3, dvd, ordinadors, tenir llum a casa, etc.), és necessària a Europa la producció nuclear (que no vol dir que es renunciï a les altres fonts ni que no es segueixin potenciant les renovables). Espanya és el país europeu amb més detractors d'aquesta font energètica, però també és el què la gent la desconeix més (com demostra el 70% que diu que va en contra el protocol de Kyoto).

Perquè és necessària l'energia nuclear a Europa i Espanya?

- Europa no té petroli ni gas natural. Deixant de banda la sempre constant amenaça de què aquestes fonts s'estan acabant (que sempre és dubtós, doncs es parla de les reserves actuals, no de les què es puguin descobrir o les què ara no són explotades perquè són tècnicament costoses), la inestabilitat política dels països productors pot portar a noves crisis energètiques i pujades de preus desorbitats. Europa no es pot permetre tenir una forta dependència energètica i ha de tenir recursos propis (això França sempre ho ha tingut clar, d'aquí el seu proteccionisme contra l'OPA italiana llençada contra una elèctrica seva i el tenir més de 70 centrals nuclears en el seu territori).

- Les energies renovables són necessàries però no suficients. L'energia hidràulica està en el seu límit (no es poden contruïr més embassaments), la solar mentre l'energia es transformi a nivell terrestre (després que els rajos hagin creuat tota l'atmòsfera) sempre tindrà produccions paupèrrimes i l'eòlica, malgrat estar avançant ràpidament i millorant rendiments tampoc pot cubrir tota la demanda (i menys la futura). Com a dada, una nuclear moderna pot tenir potències superiors als 1000 MW, cada generador elèctric (cada molí que veiem) té potències de l'ordre de 600 KW (1MW=1000KW). Si a això sumem que les centrals nuclears, amb una potència instal.lada a Espanya similar a l'eòlica, produeixen el doble d'electricitat (Mapa elèctric espanyol), queda clar que, o cobrim tota la superfície del país de generadors per poder abastir un parell de ciutats grans o aquesta font no és suficient.

- El cumpliment del protocol de Kyoto per reduïr les emissions de gasos contaminants per l'atmòsfera passa per un model elèctric on l'energia nuclear tingui un pes important (les centrals tèrmiques i les de cicle combinat -malgrat que aquestes siguin un gran pas endavant respecte les altres- generen molt diòxid de carboni). Cal recordar que Espanya malgrat ser un dels pocs països desenvolupats on el protocol li permetia augmentar l'emissió de gasos, és dels països que actualment l'està incomplint més (a pesar de què actualment la proporció del sector nuclear dins el sector elèctric és encara relativament important).

Quins són els avantatges de l'energia nuclear?

- Els ja esmentats: recursos naturals en el territori, producció elèctrica superior a les altres fonts i energia "neta" (en quant a emissions de gasos).

- Font amb major regularitat en el subministrament (poques aturades tècniques i no depèn de factors externs climàtics com les renovables).

- Fa molts anys que no s'inverteix en nuclear, no hi ha nous tècnics perquè no es veia futur al sector, però un nou impuls pot fer avançar encara molt més aquesta tecnologia.

Quins són els inconvenients (o almenys els què esgrimeixen els seus detractors)?

1) I primordial: la Seguretat.
Jo més aviat diria però "el risc a les conseqüències d'un accident nuclear greu" (com el què hi ha haver a Xernòbil). Però dit això cal dir que les centrals nuclears ben portades són segures. La prova: no hi hagut cap mort mai en cap central nuclear occidental on es segueixen els protocols de seguretat necessaris. Ni tan sols en l'accident més greu en un país occidental a Three Mile Island hi va haver morts. Aquesta ha de ser l'exigència de la societat, establir mesures perquè accidents greus siguin impossibles. El propi funcionament d'una central impedeix que de forma espontània es pugui descontrolar el procés fins a produïr un accident amb conseqüències (com explicaré un dia d'aquests), sino tot el contrari, per la qual cosa només negligències humanes poden provocar-lo.

2) Els residus radiactius.
Actualment s'emmagatzemen en contenidors específics que són enterrats al fons del mar o sota terra. Queda clar que no és una bona solució i que s'ha de seguir investigant en aquest punt per trobar millor solucions.

3) Grans inversions inicials i llarg plaç per crear una nova central.
També cert, però la pràctica ha mostrat que les centrals estan durant molt més del què inicialment es pensava per la qual cosa aquesta inversió s'acaba amortitzant amb escreix al llarg dels anys.

4) A diferència del petroli, no és una font energètica aplicable en els transports, per la qual cosa no solventa el problema d'emissions de gasos en vehicles (i per tant no cumpleixes el protocol de Kyoto igualment).
Certa la sentència, gran demagògia la conclusió. Queda clar que les alternatives a l'automòbil amb motors de combustió (quan això interessi realment posar-ho en el mercat) passaran per solucions que requeriran ELECTRICITAT (ja sigui motor elèctric, pila de combustible, motor d'hidrogen, etc.). Totes aquestes solucions són netes, EN TANT QUE L'ENERGIA AMB LA QUÈ PRODUEIXES L'ELECTRICITAT TAMBÉ HO SIGUI. És a dir, un país amb un 100% d'automòbils amb motor elèctric que genera la seva electricitat en un 100% amb centrals tèrmiques, acabarà generant tants o més gasos perjudicials que actualment. L'aire de la ciutat potser serà més "pur", però el dels llocs on hi hagi les centrals i la contaminació general en el planeta seguiran sent desastrosos.

Per a qui encara es declari anti-nuclear una reflexió preliminar:

- En tant que seguim investigant i interessant-nos per l'energia nuclear, abans arribarem a la solució energètica mundial: L'ENERGIA NUCLEAR PER FUSIÓ (en comptes de l'actual basada en reaccions de fisió). Energia neta, amb recursos abundants en el planeta, sense cap mena de residus i amb una producció energètica teòrica molt superior a res que estem fent ara.

I finalment per als què encara es declarin anti-nuclears a Espanya:

- En tant que no aconsegueixis que França canviï la seva política (que no ho farà mai), sigues pràctic i accepta aquesta font. Deixarem de comprar l'energia tan cara i serem independents energèticament. Si realment hi ha d'haver un accident nuclear greu, les conseqüències sobre tú seran les mateixes tant si passa en una central espanyola com en una de les més de 70 (i segueixen contruïnt) que té el teu país veí.

7 comentaris:

joanda ha dit...

visca!!!

el Homer podra seguir vivint molts anys mes!!!

Marc ha dit...

Bo el comentari JD!.

Noi, totalment d'acord. A la meva classe n'hi ha una de Greenpeace i sempre ratlla amb el tema aquest. Obviament és anti nuclear. Però la vaig descolocar una mica quan li vaig preguntar si sabia quin país va impulsar tant com va poder el protocol de Kyoto. Va ser França per raons obvies: amortitzar els costos de les centrals a través del guany de competitivitat relativa amb els països depenents del petroli. Són molt putes aquests francesos! De manera que ni el seu preció protocol és 100% net i desinteressat, tot i que està molt bé i és totalment sensat reduir les emisions de CO2.

Respecte els residus, què em dius de les centrals de 4 generació (crec que era de 4ª)? Segons em va dir un catedràtic de física de la UB, que curiosament és el pare de la meva novia XD, la producció de residus es redueix dràsticament. Encara són teòriques o ja se n'estan fent? (Em sembla que a Suecia o Finlandia ara n'estan fent de centrals, el que no sé és la generació)

xerop ha dit...

Justament avui llegia una notícia (els diaris aniran carregats aquest mes) sobre Xernòbil, i deia que l'accident es va produir després d'una cadena de COM A MÍNIM 6 errades humanes. Molts 'homers' pel món...

Brent a 70 dòlars, els islàmics amb el petroli a la butxaca i de fons guerra Jesucrist-Alà... Jo crec que està molt clar que Europa ha de buscar-se la vida d'una altra manera...

sukkus ha dit...

Mmm, les futures nuclears que s'estan desenvolupant (crec que sí serà 4a generació), efectivament generaran menys residus perquè s'aprofitaran part dels residus per generar més energia (com una especie de retroalimentació crec). No existeix cap encara, a USA estan presentant els projectes perquè els aprovin els organismes i puguin començar a construïr-les.
La que estan fent a Finlàndia crec que és 3a generació, més segures, més potència i més rendiment.

sukkus ha dit...

Mira, em vas fer picar la curiositat i avui preguntant a mun pare m'ha donat un article de la revista Investigació i Ciència de febrer 2006 que parlava d'aquestes de 4a generació.
Bàsicament es basen en comptes de amb reactors tèrmics (amb neutrons lents que produeixen la fissió dàtoms fisibles) amb reactors avançats de netrons ràpids (produeixen més energia perquè també poden fissionar àtoms més estables com plutoni o urani 238). D'aquests ja n'existeixen, l'article parlava dels reactors (RAML: de metall líquid, sodi) que van funcionar a França experimentalment als any 80. La gràcia és que aquests reactors es podrien combinar molt bé amb una nova tècnica de reciclatge de residus que ja s'ha provat amb èxit en laboratori i ara s'hauria de mirar la viablitat d'industrialitzar-ho a gran escala. El reciclatge dels residus permet obetnir nou combustible per aquest tipus de reactor.
Si això sortís bé, segons els autors de l'article s'aconseguirien els següents avantatges:
- Reciclatge de tots els residus que tenim generats pels reactor tèrmics que han existit. El combustible reciclat serviria per produir electricitat en aquestes noves centrals, sense necessitat d'extreure més urani durant moltes dècades. Els residus dels nous reactors també es podrien reciclar novament, amb la qual cosa encara que proliferés l'energia nuclear a nivell global, els consums d'urani que es necessitarien serien molt més baixos que actualment, per la qual tindríem reserves per molts anys.
- No necessitat d'enriquir urani com actualment.
- Els residus no reutilitzables tindrien periodes radioactius d'uns 500 anys en comptes de les desenes de milers d'anys dels actuals, per la qual cosa l'emmagatzemament d'aquests ja no seria tan crític com ara. A més aquests residus serien 100 vegades menys que actualment.
- Aprofitament del 99% de l'energia del mineral d'urani en comptes del 6% actual.
- No generació de plutoni pur en aquest procés de reciclatge, per la qual cosa no es podria obtenir material per ús militar (un altre dels punts en contra dels detractors de l'energia nuclear).

Marc ha dit...

Hosti, doncs pinta molt bé, no?

Segur que deu tenir alguna desanventatge...deu ser caríssim d'instal·lar, però clar que és rentable a llarg termini i no parlem d'eliminar la dependència extrema del petroli (sempre en dependrem, mentre no aprenguem a fer plàstics sense petroli).

A més...els residus que es produirien, ves a saber si en un futur no poden ser reutilitzats com passa amb els actuals. Ja li diré a la de Greenpeace de classe...a veure què en pensa.

Anònim ha dit...

lalalalala