El juego de los idiotas

El president d'un important imperi industrial és fotografiat amb una top model, posant en perill el seu matrimoni i per tant el seu èxit professional. Per tal d'intentar convèncer la dona que ell no tenia res a veure, el seu abogat montarà una enrevessat pantomima, en el qual l'amant ha de fingir ser la nòvia d'un pobre aparcacotxes que accidentalment passava per allà en el moment de la foto.
Dirigida per Francis Veber, la traducció que s'ha fet del títol indueix a pensar en una segona part del seu gran èxit tant en versió teatral com cinematogràfica El sopar dels idiotes (1998). Un pur joc doncs de marketing estatal, doncs el títol original La Doublure no té res a veure i de fet el què seria la seva traducció literal Jeu de cons respon a una menys afortunada comedia francesa de Jean-Michel Verner.
A la pràctica l'únic que tenen en comú és el nom de l'"idiota", François Pignon, malgrat que fins i tot l'actor és diferent. Un servidor no ha vist encara la versió en cinema del Sopar dels idiotes, però sí recorda que l'obra teatral era força més hilarant que aquesta senzilla comèdia, que se'ns dubte distreu, però no aconsegueix arrancar una riallada en cap moment. A destacar veure l'actor Daniel Auteil en un registre completament diferent a Caché (l'última pel.lícula on se'l va veure aquí) i la bellesa de la top model Elena Simonsen. Pel demés el millor és sens dubte el final, la qual cosa contribueix a acabar-li donant l'aprovat.