El meu NO a l'Estatut

Demà serà la jornada "històrica" on els ciutadans de Catalunya votaran el seu segon Estatut des del retorn democràcia. Il.lusionats al principi de votar alguna cosa d'aquesta importància i sent conscients que 1979 queda molt lluny i tocava actualitzar-lo, vam entrar en aquesta legislatura on els partits tenien com a prioritat arribar a un acord, definir un Estatut satisfactori per la majoria de gent i defensar-lo a Madrid. Van començar força bé, després d'alguns problemes tots els partits (menys el PP) van arribar a un text, que sense ser perfecte, era força esperançador. Van anar a Madrid i van aconseguir fer pinya perquè se l'admitís a tràmit, semblava que per una vegada els polítics havien estat a una alçada respectable.
A partir d'aquí van començar els despropòsits de tots. La pinya es va trencar, les negociacions tots a una es van acabar, l'Estatut es va anar retallant, les picabaralles van anar en augment i finalment es va aprobar un nou text, deixant entremig a la gent en un estat d'avorriment general davant de la novament mediocritat dels nostres reprensentants. I en aquest context, amb tres fronts oberts, el de SI del PSC, ICV i CiU, el del NO per haver estat retallat d'ERC i el del NO per ser massa nacionalista del PP s'arriba al referèndum.
Entenc la postura mostrada per alguns amics de votar en blanc o nul per tal de no donar cap "victòria" a cap partit polític, no donar arguments a cap d'aquests inútils que ens representen. La veritat que si no fos una utopia, una victòria àmpliament majoritària d'aquesta opció seria la solució ideal per veure si tots decideixen plegar o fer les coses bé per una vegada.
Però com la majoria de gent realment votarà i per tant tots els partits s'acabaran atribuïnt la seva part de victòria (com en totes eleccions, on tots valoren positivament els resultats, encara que hagin perdut la meitat de vots) en la demagògia política habitual, crec que un ha de votar sincerament i contestar realment a la pregunta, que lamentablement només té dues respostes possibles: sí o no.
Per tant, la qüestió és volem aquest text que ens han permès llegir? I després d'haver-ho fet (naturalment per sobre i amb les limitacions que un té per saber el què posa què implica al no ser expert en el tema) la meva resposta és No. Un No que no és perquè hagi estat retallat (també era una utopia pretendre creure's que la fanfarronada de ZP es duria a terme), sino perquè el què s'ha retallat és el què per mi era el més important.
No m'he llegit mai l'Estatut del 79, per tant no puc valorar els canvis respecte aquell, més que pel què un llegeix d'articulistes, com sempre partidistes. Però sí puc valorar si el què hi ha al text significarà algun canvi respecte la situació actual.
I sí, l'Estatut aquest potser introdueix molts avenços, el català efectivament té el mateix estauts que el castellà, és progressista i ens donen (suposo) més competències que les que teníem. Ja no som una nació, però això com ja he dit molts cops, m'importa ben poc si realment no som una nació independent. Però bé, excepte les competències, la resta és el què mica en mica s'ha anat aconseguint o es podria acabar d'aconseguir mitjançant lleis, per tant no representa cap gran canvi que ens afecti. El català ha anat avançant ja molt, s'ensenya i a tot arreu tens el dret d'usar-lo. Que després no a tot arreu es compleixi o que en certs àmbits encara té una presència testimonial (diaris, revistes...) o que el seu ús vagi en avanç o retrocés no dependrà de l'Estatut.
Els homosexuals ja es poden casar i no crec que fer el pas enrere sigui fàcil. No hi ha cap article progressista que vagi més enllà que les lleis vigents.
Competències suposo en tenim més. Però què vol dir més competències? Que un servei que dóna l'Estat ara ens el donarà la Generalitat. Té l'avantatge (teòric) de què en tant que és un govern més proper, donarà un servei millor i més d'acord amb les necessitats nostres.
Lamentablement com tot en aquest món, per fer coses un necessita diners. Per mi, aquest era el punt clau de l'Estatut. Resoldre d'una vegada per totes el problema del finançament, acabar amb aquest dèficit fiscal sangrant i continu que ens està fent perdre pes econòmic dins l'Estat i que fa que visquem pitjor que en altres regions malgrat generar més riquesa. I bé, llegint el nou text no veig cap garantia per enlloc. Com en d'altres aspectes de l'Estatut les Comissions Bilaterals es converteixen en decisions estatals on nosaltres podem dir alguna cosa. No es defineix la nostra contribució a l'estat, ni s'estableixen criteris en què s'hagi de basar el què hem de rebre i no es posen límits als anivellemants i solidaritats, així que seguim estant igual. Per tant, si no rebem més diners, perquè volem més competències? Per acabar tenint un pitjor servei per manca de recursos. No gràcies.
Un altre aspecte bàsic per mi era l'aeroport de Barcelona i els ports de Barcelona i Tarragona. Tots ells perquè tenen una importància econòmica bàsica i sobretot en el cas de l'aeroport crec que estan mal gestionats actualment degut a la visió centralista espanyola. A nivell personal també degut a què viatjo sovint m'interessa una aeroport fort amb moltes rutes directes. Doncs això també ho hem tornat a cedir i ja estem veient aquests dies amb el merder d'Ibèria el bé que va que ens gestioni l'Estat espanyol. Ja hem vist també com mentre nosaltres tardem anys en fer una tercera pista, Madrid es fa una terminal nova en un no res.
Un Estatut en aquest país es canviarà cada 25-30 anys. No vull donar suport doncs a un text que no em comportarà cap benefici i amb això lligar-me tant temps més. Desgraciadament ens han avorrit tant que molta gent votarà sí només per no haver de sentir parlar del tema durant aquest llarg temps.

Per si queda algun indecís i li és important conèixer el text i les retallades estatals:

Comparativa Estatuts