- Ei Caus, aquella tia t'està cridant.
- Eings?
(...)
- Hola, et dius Jordi?
- Mm, sí.
- Jordi Caus?
- Sí, eh, ens coneixem?
- Sóc la germana del Francesc Romaní.
Quan aquella nena que estava per allà donant voltes quan anaves a casa d'un amic de l'institut s'ha convertit en una dona estudiant la seva carrera penses i jo, en què m'he convertit ja?
18 de juny 2006
El pas inexorable del temps
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
En un currante
si tiu, un any mes i el meu germanet a fer la selectivitat... collons, si aquella epoca ens creiem que ens menjariem el mon, no?
Aix deu meu! Ja veuras el dia que et trobis la germana de l'Aitor a la disco, jejeje...pensaras...aquella nena que ens pegava amb la nina!
Venga, que la joventut es psicologica... i l'experiencia es atractiva... a per elles "asaltacunas"
jo realment m´estic espantant molt de com passa el temps.
ara començo a entendre al meu pare quan no para de donar-me la brassa que si quan era nene hi havia allo i tal iqual.
el
hola jordi! soy lorena , te acuerdas de mni? ibamos a clase al sagrat cor
Lorena!! Qué grande, jajaja, como encontraste este post tan antiguo para escribirme? :) Qué es de tu vida? Tienes facebook?
Deixa el teu comentari