De voltes per la capital...

Fart de findes monòtons i més com es presentava amb gent d'exàmens, el finde passat vaig decidir deixar-me caure per Madrid, que vulguis que no, no deixa de ser la meva ciutat natal i feia com 11 anys que no la visitava i quasi no recordava res. A més les oportunitats no eren per deixar-les perdre: hi havia el saló de l'automòvil, al qual podia entrar gratis, tenia hotel gratis i el vol d'anada gratis, així que la ocasió era propícia.
Arribada amb retard però bé, just a temps perquè el Xavi sortís del saló quan jo sortia de l'estació de metro del costat i poder anar amb el cotxe ja junts a l'hotel. Dutxa i amb el cotxe anem el Xavi, l'Emili (fill d'un directiu de Nissan) i el Joan (mecànic catxondu) cap al centre a sopar. Sensació extranya, circulant per la Castellana i el Xavi fent-me de zizerone a la ciutat on vaig nèixer. Cibeles, per aquí, Neptuno per allà, plaça Colón, al passar-hi em venien els records del passat, els pocs dels 4 primers anys de vida i els més recents de visites posteriors (amb pares i viatge de fi de curs de 8è d'EGB, però feia tants anys igualment)... Alguna cosa nova, com la megabandera espanyola de Colón (realment calia?). Finalment arribem a Santa Anna, aparquem el cotxe i a sopar de típic tapeo madrileny... Huevos flamencos, chipirones, rabas, chistorras, tot en una agradable terrassa per on van passar la Lola Dueñas y la Marisa Paredes. Després a buscar un bar per acabar al España Cañí, que va resultar ser el millor bar per on vam acabar passant, potser el més alternatiu i d'acord amb els gustos actuals. Allà vam conèixer un parell d'estudiants informàtiques toledanes, que lamentablement vam deixar per anar a una festa pija amb assafates Nissan, que potser prometia, però a la qual no vam entrar per la vestimenta excessivament estiuenca del Xavi.
Dissabte, tot el dia per visitar sol i anar recordant la ciutat. Armat amb plànol del metro i la ciutat em vaig decidir a tornar d'allà podent-me orientar per la ciutat i havent recordat almenys el centre. Baixada al Retiro, esmorzar en una terrasseta davant el llac, comprovar el salero del cambrer rient-se dels guiris a la cara i com a aquests els hi agradava, Alfonso XII, Prado per fora, seu central de la meva empresa Gestamp (ja que em venia de pas), Puerta de Alcalá, Cibeles, Banc central, Teatre de la Zarzuela, Congrés dels Diputats (per fora només, amb una cua enorme perquè era jornada de portes obertes, però almenys vaig rapinyar una aigua que regalaven), plaza Canalejas, Puerta del Sol, Oso y el madroño, Plaza Mayor, Plaza de la Villa, Almudena, Palau Reial, Plaza de Oriente, Plaza España, Gran Via, Plaza Callao y Fuencarral cap amunt, direcció a Tribunal, barri que em va faltar descubrir de nit segons els gustos actuals. Almenys hi vaig dinar després de la patejada important per seguir després una estona més pel barri abans de baixar fins a Colón i tornar a l'hotel reventat. Però havia complert l'objectiu, ja em sabia orientar sense mapa i havia recordat els llocs més coneguts.
Al vespre conèixer el germà del Xavi i un amic asturià i embarcant-nos en una ruta de bars del carrer Huertas després d'un sopar cubà. Bars amb música espanyola i comercial i un ambient més pijo, res especial però diferent a aquí. Com tampoc ho va ser el famós Kapital, que no va compensar els seus 18 € d'entrada per les seves 7? sales. Em quedo amb el Razz dels 15 €, a pesar de no haver-hi anat des que està a aquest preu.
Diumenge va tocar el saló, res especial si no fos pel showman del Xavi (y puesto que estos maleducados de Fiat parece que ponen la música alta para que me desgañite la voz y no quiero, interrumpimos aquí la presentación y espero poderla continuar de aquí un rato si el showbusiness de los impresentables de Fiat nos lo permite - així amb un parell d'ous) i la seva infinita atenció cap als amics.
Un finde doncs diferent, que em va dur certa nostalgia de Madrid i el tenir ganes de tornar-hi més sovint per descubrir-la més a fons. I és que els problemes polítics no treuen que sigui una gran ciutat... això sí, sense platja i només per això no la canviaria mai per Barcelona.