Segon llargmetratge de Jo Sol (nom artístic de Jordi Soler) després de Tatawo, aquest guionista i director autodidacta ens presenta aquest documental de ficció sobre una història (verídica?) de Pepe Rovira, un home que al quedar-se en la cinquentena a l'atur decideix guanyar-se la vida manllevant temporalment taxis per a fer el servei i després tornar-lo, en alguns casos deixant fins i tot part dels diners recaptats en concepte de gasolina i desgast de l'automòvil. Després d'algunes faltes, el protagonista incorre en delicte quan agafa un dia un taxi tancat en un parquing privat, per la qual cosa se'l jutja i condemna a presó. Davant la desesperació i per evitar la pena, l'home és acollit per associacions anarquistes i okupes, amb els quals conviu un temps, no sense expressar des de la seva senzillesa les crítiques cap aquests moviments, als quals però ha d'agraïr el seu suport.
Pel.lícula curiosa, excel.lentment filmada, que critica el Sistema en sí i ens presenta la filosofia d'alguns membres d'aquests moviments alternatius, als quals contraposa aquest protagonista que l'únic que vol és poder dur una vida normal i no té cap aspiració política ni de canviar el món. Amb alguns moments divertits on es veu el contrast del parlar culte i filosòfic dels líders antisistema amb la aparent simplicitat (que no banalitat) del protagonista al film potser li falta en certs moments una mica de ritme fruit d'aquesta moda actual d'intentar documentalitzar tota història, ja sigui real o no.
18 de juny 2006
El taxista ful
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Deixa el teu comentari