El cotxe elèctric

Aquests últims temps s'està parlant amb més força del cotxe elèctric. Com si de cop la tecnologia o les insfraestructures haguessin canviat tant, ara es parla de la construcció de cotxes elèctrics com si fos la solució miraculosa a la crisi de l'automoció i al canvi climàtic.
El cert és que la transició no és senzilla, ni depenent dels interessos de la indústria de l'automòbil, ni tan sols de la indústria petrolera (tot i que com a lobby poderós que és, posarà els entrebancs que tingui al seu abast). El passat diumenge, de fet, TV3 va emetre en el telenotícies un complet reportatge sobre la situació actual: un únic punt de càrrega a Barcelona, on el cotxe s'hi ha de passar unes vuit hores fins a carregar la seva bateria. Pensar que en aquestes condicions, la indústria de l'automoció aposti pel cotxe elèctric per sortir de la crisi és una broma de mal gust.
Però anem a ser utòpics. Imaginem un món en principi ideal on en deu anys els estats de la UE, juntament amb les grans elèctriques, han realitzat una inversió multibilionària per crear una xarxa on cada estacionament (al carrer i a les vivendes) disposa d'una sortida de corrent... i la capacitat productiva i de distribució ha augmentat en una gran proporció (tots coneixem en el nostre país els talls elèctrics en puntes de calor per l'ús del aires acondicinats, així que imagineu si de cop tot el transport també fos elèctric). El meu dia a dia seria perfecte. Agafar el cotxe per anar a treballar, tornar (l'autonomia actual ja permet això), aparcar, enxufar-lo i al dia següent tornar a sortir amb la bateria plena, a un cost bastant més baix que la gasolina actual. Però què passarà el dia que vulgui fer un viatge amb el cotxe? Quan esgoti la bateria, m'estic hores en un punt de càrrega esperant a continuar el viatge? Malgrat que la tecnologia general de les bateries (de qualsevol producte) ha millorat molt en els darrers anys, sobretot en quant a capacitat i tamany, no ha passat el mateix en la mateixa proporció en quant al temps de càrrega. Aquest s'hauria de reduir increïblement per a ser competitiu respecte la benzina. I mantenint el voltatge estandar a 220V, qualsevol millora implica una intensitat de corrent elevadíssima i per tant una potència contractada de nivell industrial en cada gasolinera.
L'alternativa és l'actual cotxe híbrid (on un motor elètric, que a més recupera energia de les frenades, ajuda al motor de combustió), però amb una tendència futura a donar major potència i importància al motor elèctric, servint el motor d'explosió com a auxiliar de l'altre i per carregar la bateria. El problema d'aquesta solució és que un segueix depenent del petroli i les gasolineres, incrementa considerablement el pes del cotxe i per tant la despesa energètica total.
No cal dir que fins i tot superant aquests "petits" entrebancs caldria superar el model energètic actual. Malgrat que la implantació del cotxe elèctric provocaria ciutats més netes d'aire i soroll, la contaminació global no disminuirà si la producció elèctrica no és neta. En els últims anys, el percentatge d'electricitat produida amb energies renovables està augmentant, però és obvi que la conversió total del transport de gasolina i gasoil a elèctric, incrementarà brutalment la necessitat d'energia elèctrica. La qual cosa porta a curt i mig plaç (fins que la producció mitjançant energies renovables no fes un pas de gegant per poder abastir una demanda molt més gran que l'actual), contradictòriament, a dependre novament més del petroli i el carbó en la producció energètica, o apostar per una impopular segona era nuclear.
Així doncs la implantació del cotxe elèctric, que tant es parla aquests dies, especialment des dels governs, hauria de superar no pocs obstacles per reeixir amb èxit (ja no entro en la gestió dels residus tòxics de les bateries, per considerar-lo un problema més fàcilment solventable si s'investiga i es doten dels recursos necessaris). Una implantació general com a vehicle privat a curt i mig plaç la veig utòpica. Particularment l'hi veig molt més futur al cotxe d'hidrogen amb pila de combustible, del qual parlaré un altre dia, que té però altres obstacles a salvar i segueix necessitant el discurs del model energètic net per poder parlar de cotxe veritablement ecològic.

Actualització 08-02-2010: Quan vaig escriure aquest post els meus coneixements sobre el tema de vehicle ecològic eren molt més limitats que els actuals, fruit del meu nou lloc de treball des de principis d'any com a coordinador de projectes d'Electromobilitat dins de SEAT. Amb la major informació que he rebut en aquest curt temps, el discurs general del post segueix sent vigent, tot i que probablement actualment el matitzaria bastant més. Del què sí que m'he de retractar clarament és de la meva afirmació final respecte el vehicle d'hidrogen, motiu pel qual queda pendent un nou post sobre aquest tema.