02 de febrer 2009

Reaccions davant la crisi

L'atur pujant fins al 20%? Crisi econòmica? Crisi financera? Empreses petites fins ara solvents tancant perquè no reben els crèdits que fins ara rebien i que necessitaven per realitzar les seves activitats? Com ho compensen els bancs i caixes (que malgrat veure reduits considerablement els seus beneficis han seguit publicant resultats positius de molts milions d'euros)? Doncs apujant les comissions més habituals (manteniment de comptes, targetes, consultes...) entre el 15% i el 50% segons les entitats. És a dir, després d'anys de beneficis escandalosos, després de provocar la crisi, després de rebre importants injeccions de capital públic, després d'agreujar la crisi per seguir sense donar crèdits, ara alleugen la seva crisi fent-ho pagar al de sempre, al consumidor. Sí, la banca nacional (més prudent que moltes altres grans entitats) no ha causat la crisi financera mundial, però sí va contribuir a la construcció d'aquest model econòmic nacional basat en l'especulació (a Alemanya sortia l'altre dia que l'atur ha augmentat només unes lleugeres dècimes) i ara, després de rebre ajudes de l'estat, segueix sense recolzar a les activitats productives que poden col.locar a la gent aturada fins ara dedicada a la construcció. Però no, com sempre tot ho han de pagar els mateixos...
Vinga, perquè no se m'acusi de corporativista, ataco ara també al meu sector, per al qual l'altre dia justificava certes ajudes. Sí, em refereixo a la gran decisió de l'Anfac de no participar al saló de l'automòbil de Barcelona degut a la crisi. Clar, en una època on costa una muntanya vendre cada cotxe, decideixen renunciar a un saló que pot atreure potencials clients. Algú s'ho creu? Els importadors ho han tigut ràpidament clar i s'han ofert a omplir el buit. S'entén en època de crisi, renunciar a un event de prototips de saló futuristes, però a presentar la teva gamma i vendre ofertes comercials per treure al mercat els estocs produïts? A què respon doncs aquesta amenaça? Doncs a buscar novament ajudes de l'administració (i per tant de la nostra butxaca), aquest cop sí completament injustificables.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

http://www.expansion.com/2009/02/03/opinion/1233695665.html

Si tinc temps a final de setmana escric

Anònim ha dit...

Centrandome en la segunda parte de tu entrada, estoy de acuerdo en lo de que no al no presentarse dejan pasar la oportunidad de hacer de escaparate en la Fira, pero también es verdad que no es justo que estén haciendo EREs y se gasten una millonada (porque vale una pasta cada puestecito) en la Fira.

sukkus ha dit...

Esperant a la segur ilustradora resposta del JD, però avançant-me ja a l'article posat, deixar clar que tinc clar que el principal culpable de la crisi a Espanya no és la banca, sinó els governs espanyols que hi ha hagut fins ara, que han estat els primers en promoure el model econòmic de creixement insostenible que teníem. Però la banca també ha estat la primera que preferia concedir un crèdit a un especulador immobiliari (perquè durant molts anys li garantia un benefici segur, que ara s'ha acabat) que a un futur empresari que podia crear una indústria o servei nou que donés llocs de treball (perquè a menys que fos un senyor google, poc comú al nostre país, el resultat final és més incert). Amb la qual cosa ha contribuit (i ja dic, el culpable principal és l'estat per permetre aquest model) a un model econòmic menys robust que d'altres llocs. Per això en alguns països l'atur creix en dècimes de punt davant la crisi i aquí en decenes de punt, un cop finalitzada la bombolla immobiliària que tothom ja veia a venir.
Sobre si els bancs segueixen donant el mateix crèdit. No ho sé, uns dies una cosa, uns una altra, només puc parlar pels contactes directes (proveidors meus i del meu tiet en un altre sector), on molts es queixen que malgrat tenir feina i projectes tancats, no se'ls conceideixen els crèdits que fins ara rebien, i que si no canvia la cosa, es veuran obligats a tancar, repeteixo, tenint feina ja assignada per als propers dos anys. En un país amb un dèficit clar d'indústria nacional respecte economies que haurien de servir-nos de refèrencia, que tanqui una pyme en aquestes condicions em sembla lamentable. Repeteixo, sense saber si això és general, o no, però coincidiria amb la versió de l'estat en aquest cas, i repeteixo essent el responsable original l'estat, ja que no s'ha d'esperar dels bancs perquè fomentin el millor model econòmic pel país, com a entitats privades que són.
Independentment de tot això, em segueix semblant lamentable apujar les comissions de serveis bancaris bàsics en un percentatge tan elevat en aquests temps, després de seguir presentant beneficis multimillonaris l'any passat (encara que molts menys que en el passat). Com sempre és que els més pobres paguin (els empleats, els amics i els clients amb pasta, ja sabem que no paguen les comissions)el què han provocat els altres.

Respecte al saló, dubto que la millonada que val estar allà no compensi la millonada que val fabricar cotxes i no vendre'ls. Es pot ser més auster per abaratir costos de saló, però s'hi ha d'estar. No crec que CAP treballador d'una empresa critiqui: què fem en un saló intentant vendre cotxes quan hi ha un ERE. Al contrari, per evitar (o suavitzar) un ERE, necessitem tornar-ne a vendre. Estic convençudíssim que l'ANFAC hi acabarà participant AMB o SENSE ajudes. I si es confirma, es confirmarà la tàctica rastrera que denuncio.

Odisseu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Jordi,

No tinc temps de poder escriure tot el que vull dir, per això aqui et poso un link d'un blog molt bo, que t'explica el meu punt de vista de la majoria de coses que comentes en el post.
(Et passaria una presentació d'un economista de l'ECB que ha vingut avui a fer un seminari, però no sé quan confidencial és, i potser es perd una mica amb els anàlisis quantitatius, però crec que amb el post ja queda el meu pensament força remarcat)

El blog és del Prof. Montalvo, un bon economista que durant anys va estar anunciant la bombolla immobiliària, i ningú li feia cas, i ara en canvi, ja li han publicat un llibre i escriu bastant sovint als diaris. Generalment tracta temes d'habitatge (EEUU i Espanya) , financers (ídem) o altres dades d'economia real (atur,...)

Et deixo el link de l'últim post, si puc un dia d'aquests ordeno una mica els meus pensaments i escric. Després de llegir el que diu en Montalvo, només em faltarà parlar del tema atur i del tema comissions

http://jgmontalvo.blogspot.com/

Per cert, amb això que dic, no és que no consideri que la banca sigui una gran culpable de la crisi, però crec que a vegades la informació a premsa està força esbiaixada, i les declaracions del govern són totalment populistes per a tirar pilotesfora (me'n faig creus que un tros d'ecnomista com era el Sebastián, sigui capaç de dir les perles de les últimes setmanes, la veritat que l'activitat política et renta el cervell i no et deixa raonar!)