El intercambio

Malgrat tenir també una àmplia trajectòria com a director, la veritat que a un servidor la seva filmografia comença a partir del 2003 amb Mystic River i manté la continuitat amb la seva exitosa Million Dolar Baby, que va tenir el mèrit d'encantar-me, malgrat no atreure'm el tema inicialment en absolut. Després de preparar durant dos anys el seu doble projecte sobre una batalla de la II Guerra Mundial vista per ambdues bandes (de les quals vaig veure les Cartes sobre Iwo Jima, que reconeixent-li els seus mèrits, em va avorrir sobremanera),
el cèlebre director torna a colpejar dos anys més tard amb dos nous productes, El intercambio, i Gran Torino, que arribarà pròximament a les nostres pantalles.
El intercambio repeteix en part la sensació comentada abans amb Million Dolar Baby. Malgrat ser una història sorprenentment terrible... i real, el tema no m'interessava en principi en excès, i només les bones crítiques rebudes i el comentat crèdit recent guanyuat, em van animar a anar-la a veure, decisió completament encertada.
I és que s'ha de reconèixer novament el bon fer d'Eastwood, per recuperar una història d'un passat llunyà (anys 20 del segle passat) i fer-la interessant avui en dia. L'ambientació i fotografia de l'època són impecables com s'espera d'aquestes grans produccions, però la història en sí també enganxa, malgrat la llarga (i probablement un xic excessiva) durada de la pel.lícula. Un encert és crear una espècie de doble història entrelligada, amb moments més dramàtics sobre l'experiència personal de la dona que perd el fill, se li canvia i se la intenta acallar amb coaccions perverses, i una part més política que denuncia la corrupció existent en aquella època al cos policial de L.A. Especialment remarcables són certs trams que aconsegueixen transmetre sensacions i sentiments colpidors per a l'espectador: la desesperació de la mare davant el seu "nou" fill, la tensió pròpia d'un thriller en les investigacions del policia, l'angoixa psicològica de les escenes del manicomi o l'extraordinàriament lenta i inquietant escena d'un penjament. La resta és més amena, amb un inici un tan lent i avorrit, i un final més polític, amb dos judicis en paral.lel que ajuden a mantenir l'atenció de l'espectador.
Per als detractors de l'Angelina Jolie, reconèixer que la seva interpretació és més que acceptable en un paper que no ha acostumat a interpretar, aprobant també la resta de personatges més o menys principals, especialment Michael Kelly en el paper de detectiu i el recuperat John Malkovich en el de reverend.
Nominada a tres Oscars (dos de tècnics i un pel paper de l'Angelina), El intercambio és un impecable drama amenitzat per una certa trama policial i política bastat en una història real, i que potser amb un major ritme en certs trams l'hauria acabat de fer encara més apte per a la majoria del públic.