15 de febrer 2009

El curioso caso de Benjamin Button

Amb El curioso caso de Benjamin Button, David Fincher deixa enrere el seu passat de director d'obres de suspens de diferent resultat (Alien 3, Seven, The game, El club de la lucha, La habitación del pánico y Zodiac) i amb Eric Roth com a guionista (Oscar per Forrest Gump), porta a les grans pantalles una història ambiciosa basada en una novel.la curta de 1921 de Fitzgerald.
Benjamin Button és una persona que neix vella, amb malalties i desgast corporal propis d'algú que està prop de la tomba. Curiosament amb el pas del temps i per sorpresa de tothom es descobrirà que el seu miracle consisteix en viure la vida amb un relotge biològic que gira al revés i conseqüentment anirà rejuvenint fins a acabar com un nadó. Malgrat el component de fàbula que una història així forçosament té, l'obra ens la intenta mostrar amb el major realisme possible. La vida d'una persona que viu la major part del segle XX des d'una perspectiva diferent.
Condemnat d'inici a la soledat de tot aquell que és diferent a la majoria, serà la coneixença de certs personatges el què li marcaran una vida potser no tant diferent a la de molta altra gent "normal". I és que tots estem condemnats al pas inexorable del temps... encara que el visquis al revés.
Tècnicament impecable (els efectes visuals i el maquillatge d'un Benjamin Button caracteritzat per Brad Pitt des d'una infància senil fins a una vellesa adolescent són simplement espectaculars), la història és suficientment atractiva per mantenir l'atenció de l'espectador durant les seves excessives 2 hores i 46 minuts. Una durada que fàcilment es podia haver retallat limitant-se a narrar la història d'una tirada, en comptes d'anar-la interrompent amb escenes d'un present de la Nova Orleans que està a punt de rebre el Katrina, mentre una anciana passa els seus últims moments de vida a l'hospital amb la seva filla. Malgrat que s'acaba fent evident la relació d'elles amb el protagonista, aquesta subhistòria aporta massa poc per justificar el temps addicional que implica.
Per sort la història principal no només és interessant pel component reflexiu que incorpora, sinó també per la vida variada d'un protagonista que viurà experiències diverses, algunes de tant comuns com el primer petó o el primer amor (viscudes a destemps però d'igual importància per al protagonista) i d'altres de més extraordinàries. La pel.lícula sap combinar amb encert el drama i la comèdia en aquesta vida a la inversa. Una vida marcada per un amor etern entre Benjamin i Daisy (Cate Blanchett), dos personatges a qui les circumstàncies els portaran a viure la major part del temps separats.
Amb 13 nominacions als Oscars, l'obra de Fincher lidera el nombre de candidatures d'aquest any, dels quals obtindrà segur bastants dels apartats tècnics i més indecisos són els premis principals. De totes maneres és una història recomenable per anar a veure mentalitzat en un cinema de còmodes butaques.

1 comentari:

Anna M. ha dit...

Ai, Jordi. Fa dies que no vaig al cine. He tingut diverses coses i estic mol ficada amb la tesi.
Bé, no ... Lire la suiteés del tot cert. Vaig anar a veure "Bienvenue chez les Ch'tis". Vaig riure molt, però no he arribat a fer la crítica. L'has vista?
He llegit la crítica de Benjamin Button, aqust cop al facebook i no al Racó del Kus. Veig que un cop més ens hem de queixar de la llargària, com ja va sent habitual. Bona crítica.
A veure si hi vaig i te'n dono l'opinió.
L'altre dia vaig conèixer una persona que va parlar amb en Woody Allen quan estava rodant Vicky Cristina.