Marroc IV: Fez, la ciutat imperial

Després de l'experiència Ketama, arribàvem al destí turístic per excel.lència del nord del Marroc, Fez, una de les ciutats imperials. Després de menjar a prop de no sabem on (on ens havia deixat el Grand Taxi), decidíem dirigir-nos amb petit texi a l'hotel-rihad econòmic Dar Bouanania (ben senyalitzat dins de la medina), prop de la porta principal de Bab Bour Jeloud. La ville nouvelle (zona nova amb oferta d'hotels, bars, etc.) no queda especialment a prop de la medina (casc antic d'interés turístic), així que és important seleccionar bé on es vol l'allotjament. Com a bon allotjament recomenat per la Lonely, òbviament estava ple, però novament se'ns va dirigir a una alternativa molt recomenable ben al costat del primer: el rihad particular de Mezzour Abdelhai (mezzourabdelhai@gmail.com).
La medina de Fez és un laberint gegant de carrers estrets que es bifurquen i s'entregiren continuament, la qual cosa porta a la majoria de turistes a llogar-se un guia que els dirigeixi tot el dia, el qual òbviament, a part d'ensenyar els llocs d'interés, els porta a tendes de diversos productes on té comissió. Reconec que un servidor té un bon sentit de l'orientació, però deixo constància per aquí que és possible la visita de Fez sense guia, si un té una mica de paciència i no s'inquieta a la mínima que no sap on estar. A fi de comptes, sempre es pot preguntar a la gent (preferentment algú d'un establiment perquè així no sortirà a acompanyar-te i intentar-te cobrar res) i en el pitjor del casos, sempre hi haurà algun nen disposat a guiar per uns pocs dirhams. La persecució al turista és present, però suportable si un ha viatjat ja per països semblants, i la clau està en no deixar-se pressionar ni intimidar quan, en alguns casos, les formes es tornen una mica agressives (només verbalment). Passejant per la medina un trobarà sobretot tendes, i no només en la zona del zoco, destacant entre elles els curtidors de pell i sobretot les tintoreries, que sorprenen per la pudor increïble que desprenen, però que acaben demostrant la capacitat d'adaptació del nostre sentit olfactiu. La mezquita per fora no brilla especialment, i com l'entrada està restringida als no musulmans, tampoc té un interés especial, però perdent-se pels carrers un sí tindrà la possibilitat d'entrar en algun palauet d'arquitectura aràbiga.
Qui vulgui allunyar-se de la pressió al turista, res millor que perdre la por i creuar les muralles de la medina per dirigir-se a algun barri exterior: no hi haurà res especial a visitar, però podrà veure la vida dels seus habitants i passejar tranquilament sense més companyia que la d'algun nen encuriosit pel teu nom.
La visita a Fez va coincidir amb l'Arsenal-Barça de Champions, un espectacle que val la pena veure en alguns dels seus cafès. I és que l'afició al futbol en el país és enorme i la lliga que segueixen especialment és l'espanyola, amb una població dividida entre Barça i Madrid. L'ambient que es viu davant qualsevol partit supera qualsevol expectativa...