Marroc V: Meknes, Volubilis i Moulay Idriss

En un viatge que en cap moment s'havia fet al meu ritme, sempre està bé agafar-se un dia per un mateix. Així que aprofitant la diversitat d'interessos, un servidor va matinar inútilment (perquè el primer bus que sortia era a les 10:30 i no a les 8:30 com posava la Lonely) per dirgir-se cap a Meknes, una ciutat que queda a un a hora de camí. L'arribada tardana va fer que, un cop assegurat l'hotel on dormir i deixar la motxilla, hagués de tirar de billetera i deixar-me 300 dirhams (menys de 30 euros) en el major luxe del viatge: un taxi per mi sol que m'acompanyés durant cinc hores per visitar Volubilis i Moulay Idriss, dos llocs d'interés propers.
Volubilis són unes runes romanes que, de bon principi, no m'atraien massa (l'any passat vaig visitar Pompeia), però que les bones crítiques generals em van animar a acostar-m'hi. Com a restes de ciutat, estan força millor conservades que la gran majoria, tot i que no arriba a la magnitud de Pompeia. I això, malgrat que el visitant pot caminar i enfilar-se lliurement per les pedres, que per altra banda, és una de les gràcies del lloc, poder "entrar" en aquelles cases i imaginar-se en temps on Roma era la capital de la humanitat. El seu gran interés està en els mosaics que conté (aquests sí barrats), alguns dels quals estan en excel.lent estat de conservació i que un no troba ni a Pompeia. Novament, a l'entrada guies aconsellaran al turista d'acompanyar-los per trobar els mosaics, davant la quasi inexistent senyalització dels llocs i la falta de mapes. Novament, excepte si un vol escoltar les històries que li puguin explicar, la orientació no es tan difícil com per anar seguint els camins de la ciutat i amb una mica de paciència trobar els mosaics "amagats" (més si un porta una guia del país).
A 5 km de Volubilis es troba Moulay Idriss, un poble incrustat en la vessant d'una muntanya, i que més enllà de l'encant que pugui tenir la seva medina de pendents empinats, és lloc de peregrinatge de molts musulmans per trobar-se el mauseleu del sant homònim. Diuen que cinc visites a Moulay Idriss equivalen a una peregrinació santa a la Meca, tot i que això sembla més un invent turístic de la població. Lamentablement, des de la plaça principal un pot arribar fins al passadís d'entrada, però com és norma al país, una barrera per no musulmans impedirà l'accés a aquests. Així que l'únic consol que queda és enfilar-se per la medina fins a trobar un dels dos miradors que permeten observar l'edifici del mausuleu des de les alçades. Novament nombroses guies s'oferiran a guiar al turista per trobar aquests "amagadíssims" miradors, novament una mica d'orientació i preguntar a algun veí poden estalviar-te uns quants dirhams.
Visitats aquests dos highlights, faltava donar una volta al vespre per Meknes, una ciutat amb una atmòsfera més moderna que Fez i on noies vestides occidentalment és la norma (malgrat que a partir de certa hora desapareixen d'escena). La medina no és comparable a la de Fez i el zoco sembla més un mercadillo gegant, però a canvi ofereix al turista una plaça enorme, amb vistes a les muralles i la mezquita de la ciutat, i on es concentra tot l'ambient. En una de les terrasses dels seus econòmics restaurants, el millor tajín del viatge regat amb una barreja de sucs exquisita posava punt i final a la jornada.