Caché

Amb dos plans fixos del carrer que duren minuts comença i acaba aquesta pel.lícula d'estil personal del director Michael Haneke, guanyadora de molts premis a nivell europeu i internacional.
Una parella benestant de Paris rep un dia a casa un video on surt filmada casa seva i els seus moviments. A partir d'aquell moment van rebent nous vídeos acompanyats de dibuixos infantils inquietants. Aquesta situació crea una psicosi familiar que fa aflorar episodis obscurs del passat del protagonista, que deriven en discussions familiars.
El film compta amb algunes escenes notables, com la de la discussió de la parella amb la imatge de fons de la televisió ensenyant succesos de violència, com cada cop és més normal en la nostra societat. És un thriller social que pretèn també reflexionar sobre els problemes de classes i immigració i planteja el dilema de fins a quin punt un pot escapar del seu passat i com fets oblidats poden tornar un dia per martiritzar el teu present. Però per mi sobretot mostra l'estat de por i psicosis cap al què anem derivant degut a aquesta política mediàtica de successos.
Sobre aquesta bona base la pel.lícula peca des del meu punt de vista per l'estil i decisions del seu director, que volent fer un cinema independent i diferent es passa i acaba fent una obra que es fa avorrida en certs trams (i el fet de decidir prescindir completament de banda sonora tampoc ajuda massa), massa lenta per ser un thriller i sobretot s'oblida completament de l'espectador no desvetllant el gran misteri del fil conductor del thriller.
Atenció però perquè en el pla fixe final i abans que surtin les lletres sí que hi ha una missatge de la trama, que el director pel que es veu tampoc sembla importar-li massa si l'espectador se n'entera o se'l perd. Quan vaig veure-la al cine (malgrat estar avisat de la crítica que havia llegit) ni jo ni els dos companys amb qui anava vam veure res. Ahir finalment en el meu ordinador i poant la meva atenció i parant i retrocedint vaig aconseguir veure-ho, per tant qui hi vagi que estigui atent a la part esquerra de les escales i abans que comencin a sortir els crèdits.
A destacar de la pel.lícula sobretot el gran treball dels dos protagonistes Daniel Auteil i Juliette Binoche que encarnen magníficament els seus papers.