Los tres entierros de Melquiades Estrada

Molt prometedor el debut darrera les càmares com a director de l'experimentat actor (i protagonista també de la pel.lícula) Tommy Lee Jones. Acompanyat per un guionista reconegut com Guillermo Arriaga (Amores Perros, 21 grams) la seva primera pel.lícula és d'aquelles obres que sense ser una obra mestra, sorprendrà i deixarà un bon sabor de boca a la majoria dels seus espectadors.
Sorprendrà per l'estil peculiar de Lee Jones, amb una pel.lícula estructurada en quatre parts (els 3 enterraments i el viatge) i on ell mateix es fa girar l'obra al voltant del seu personatge, Pete Perkins, un ranxer esquerp i bastant llunàtic, que després de la mort del seu amic i mà dreta del ranxo (el mexicà ilegal Melquiades Estrada), decidirà prendre's la justicia per la seva banda (davant l'evident falta d'interés de les autoritats) i donar l'enterrament que es mereix al difunt en la seva terra.
Les dues primeres parts són una mica caòtiques i cal estar bastant atent per seguir tot, doncs hi ha nombrosos flaixos cap al passat recent on se'ns mostra com neix la relació entre el difunt i el protagonista, així com la història de l'assassí i la seva dona. Tot això barrejat amb les investigacions presents per aclarir l'assassinat, per part de la policia, els fronterers i el propi Pete. El viatge relata el segrest per part d'aquest del culpable del crim i el viatge d'ambdos cap a Mèxic acompanyats del cadàver del difunt. L'última part és on Pete aconsegueix fer justicia cap al difunt.
Potser el final, sense desentonar, és la part menys treballada d'aquest film, que amb el seu ritme lent ple de sentit ens acaba explicant aquesta història, basada vagament en un fet real, i deleitant-nos pel camí amb tocs d'humor i escenes magnífiques (la del patruller "descarregant" en la seva dona mentre aquesta està mirant la tele, on una parella discuteix sobre la seva infelicitat, la de Melquiades fascinat davant un aparador amb home cinemas mentre un vagabund passa pel seu costat, la trobada amb el granjer cec...) que ens mostren moltes de les misèries de persones que podrien ser perfectament reals.