25 de març 2006

L'existència de Déu

La gent que em coneix sap del meu ateïsme públic i manifest. Els meus arguments "filosòfics" fins ara consistien en què no hi ha cap prova ni manifestació de la seva existència i com a tal és més senzill pensar que no existeix que creure-hi. Perquè pensar en una cosa imaginària com a causa última i no pensar que l'origen i causa de la nostra existència és l'univers en el què estem? Perquè creure en quelcom més enllà d'ell? Déu ha estat al llarg de la història sempre la resposta a tot el desconegut, va començar essent la resposta a perquè plovia i quan els coneixements científics han anat donant les respostes, s'ha anat restringint el seu marge d'acció. En realitat seguir creient en Déu avui en dia sense tenir la fe en cap religió, sempre he cregut que es una espècie d'egocentrisme de l'espècie humana, que com es creu superior a tot el que l'envolta, no és capaç d'imaginar que qui ens domina sigui una "cosa" o un "espai" com podria ser l'univers. Ha de ser pel contrari un ésser, i probablement a la nostra imatge i semblança (no m'imagino tampoc ningú imaginant-se a Déu en forma de mosca per posar un exemple), qui sigui la causa de què nosaltres, éssers tan importants en aquest univers, existim. Tot i que realment el haver descobert que estem en un lloc qualsevol d'una galaxia qualsevol i haver deixat de ser el centre al voltant del qual gira tot ens hauria de fer plantejar si realment som tan importants o senzillaments uns més en aquest univers inabarcable per nosaltres.
Aquests arguments no deixen de ser però filosòfics, es podrien discutir amb un creient amb fe, però respecte un agnòstic tampoc li aporta res que el pugui fer canviar de la seva indecisió/indiferència. Sempre havia cregut que aquesta qüestió sempre romandria en el camp filosòfic, però després d'haver llegit "Una breu història del temps" del Stephen Hawking, sembla que la ciència podria arribar a dir-hi alguna cosa sobre aquesta qüestió, com a mínim posar més difícil els arguments per defendre la seva existència. Gran llibre que recomano i amb molt altres aspectes interessants a part d'aquesta reflexió, aquesta obra obre un escenari que mai m'havia plantejat. La teoria generalment acceptada i que se'ns ensenya és la que parla del Big Bang com a origen de l'univers després d'una gran explosió en què l'univers (concentrat en un punt de massa inifita) es va començar a extendre. A partir d'aquí hi ha els 3 models de Friedmann, segons els quals l'univers acabaria tornant-se a comprimir en un punt (Big Crunch) o s'expandirà infinitament, ja sigui a velocitat constant, o a una velocitat decreixent que eviti just que es torni a col.lapsar. Sota aquesta imatge de l'univers, el què va passar abans del Big Bang està fora del nostre abast de coneixement, i permet un lloc a Déu (per això l'Església Catòlica el va acceptar tan ràpidament). Però el mateix Stephen Hawking que va contribuïr a aquesta teoria, ara mateix dubta de la seva validesa i proposa un model on l'univers (vist com a espai-temps, com va inculcar Einstein amb la seva teoria de la relativitat) podria ser finit sense fronteres. Com diu ell, el mateix que la superfície de la Terra, que és bidimensional sense fronteres (pots donar la volta al món i no arribes a cap precipici final), però amb més dimensions.
Amb aquesta visió, l'univers no tindria cap principi ni final, senzillament seria. No hi hauria singularitat inicial a partir de la qual ja no podríem veure més enllà. En aquest context l'existència de Déu seria contradita clarament per primer cop per la ciència i els ateus tindríem més arguments per refermar les nostres creences.

6 comentaris:

joanda ha dit...

Aixo es aquell debat que no s'acaba mai...Aqui a Washington l'hem discutit bastants cops, i com sempre un veu de bastants colors. Jo personalment...

CREC EN DEU.

m'explicare breument Kus:

-No crec en l'Esglesia (i en la catolica menys que cap altre)

Pel que fa a la religio:
-No crec en la manera que elles veuen Deu. Segons ells (des del meu punt de vista), Deu no nomes es la resposta al desconegut (que tambe o es) sino que juga un paper mes important sent el motiu del desconegut. M'explico ja que potser no ho faig gaire be...No nomes Deu era la resposta a que hi haguessin llamps sino que gracies a la seva bondat o degut a la seva ira els humans rebiem aquest llamp. De manera que Deu per a les religions sempre ha estat principi actiu de totes les coses inexplicables, no nomes passiu i explicacio d'elles...

-Si crec en la religio com a codi etic. No soc un gran entes en religions, pero si que he parlat amb seguidors de l'islam, i aqui i a la India he pogut coneixer mes del que es Budisme, Hinduisme i la religio Sick. D'altra banda alguns coneixements de les fes cristianes si que tinc (protestants ortodoxos i catolics), i en el que m'he adonat es que tot es basa en l'anomenada regla d'or "Feu als altres el que us agradaria que us fessin a vosaltres", de manera que la religio, sense una esglesia que ostentes poder, i sense questionar-se coses sino nomes pel que fa a codi etic, jo crec que resumeix en una frase el mon ideal.

- pel que fa a les meves creences...sempre he estat estrany, ja ho saps...pero crec en alguna cosa

Primer dir que des del meu punt de vista, mai es podra demostrar la no existencia de Deu, perque justament, Deu es una invencio humana i sempre es pot redefinir de manera que existeixi.

I suposo que aqui es on juga la meva educacio catolica, des de petit vaig ser criat en una escola de monges, la veritat no me'n penedeixo gens pel fet que aixo em va donar una cultura , i ja se sap que no ocupa lloc, i menys quan pots anar a esglesies de molts llocss i reconeixer passatges biblics o sants segons aquelles caracteristiques que els defineixen. De la mateixa manera l'esglesia catolica ha jugat un paper molt important en la historia passada i ara encara te un gran poder sobre molta gent, de manera que tambe ajuda a entendre i coneixer parts de la historia, i poder sempre guanyar un quesito al trivial.Pero aquest fet tambe ha fet que no sigui tampoc tan contundent a l'hora de negar DEU.


Aquest Deu no te ni cos ni forma, no ha volgut mai crear-nos i molt menys mai ens castigara pels nostres actes. No sera mai l'explicacio de cap fet cientific...recorda que els meus origens son matematics, si una cosa es prova es veritat, i si no es prova, o no es veritat i aleshores s'ha de donar el contraexemple, o si es veritat, no som prou intel.ligents per a poder-ho fer, de manera que res mai sera degut a un Deu...

Per a mi DEU es aquesta energia, que mai es crea i que mai es destrueix, aquestes lleis fisiques i matematiques sobre les que es regeix tot el nostre mon conegut, i totes les noves sobre les que es pot regir el que esta per coneixer (no les que estudiem, les que sabem, sino les reals) i nosaltres som part d'aquest Deu, ja que tambe posseim part d'aquesta energia. Be, ja se que potser no te gaire cap ni peus, pero per a mi aixo es DEU, en aixo crec, i potser l'unic que li puc retreure a aquest DEU es que es deixes aquella ultima regla, la que els humans anomenen d'or, prova de que tampoc es perfecte. ;-)

PS: el que menys m'agrada dels debats sobre deu es la gent que no escolta les opinions dels altres i l'unic que fa es rebatre tots els arguments. obviament aquesta gent sempre sortira victoriosa, ja que ningu li podra provar deu, pero potser es bo saber escoltar i entendre el que poden ser les creences dels altres, ja siguin en un deu mosquit, un deu cadira o un Deu trinitat.

PSII: La PS no va per a ningu que entri en aquest blog, sino en altres casos en que m'he trobat

PSIII: Em repateixen tant els que he esmentat en la PS com els que creients fervorosos d'un Deu inventat, son incapacos d'acceptar que els altres podem actuar de manera diferent a les seves normes (moltes vegades aquests es descuiden de la regla d'or)

PS IV: Perdo, volia ser breu... ja tinc ganes de poder fer les nostres birres, i discutir aquests temes. Potser quan montem la llibreria podem fer taules rodones ;-)

sukkus ha dit...

Bé, JD, la veritat que amb la teva concepció de Déu, fins i tot jo sóc creient, depèn del significat que li donis a les paraules, jo em refereixo al concepte que té la major part de la gent, però bona la teva disertació, en el principal estem d'acord

Pau ha dit...

Cuando la fortuna te sonríe al llevar a cabo a algo tan violento y feo como la venganza, es una prueba irrefutable no sólo de que Dios existe, sino de que estás cumpliendo su voluntad.

* La novia (Uma Thurman). Kill Bill: Vol. 1.

;P

PS: Los curas a la hoguera.

Olga ha dit...

Good design!
[url=http://ohtfleup.com/yebw/uybg.html]My homepage[/url] | [url=http://eixzpdiv.com/ihwq/izig.html]Cool site[/url]

Brad ha dit...

Great work!
My homepage | Please visit

Carl ha dit...

Great work!
http://ohtfleup.com/yebw/uybg.html | http://oevmjdpl.com/auna/kqdi.html