11 de març 2006

El efecto mariposa (2004)

L'insignificant aleteig d'una papallona en una part del món pot provocar un huracà a l'altra punta del món. Teoria del Caos.

Amb aquesta sentència i unes imatges del "present" per passar ràpidament a la infància del protagonista, comença aquest apassionant thriller inquietant de ciència ficció amb un guió elaborat i original. Evan, un nen fill d'un pare boig i amb nombrosos desmais en la seva vida, decideix estudiar per entendre la ment humana i un dia descobreix la possibilitat d'introduïr-se en moments del passat a través de documentació sobre ells per modificar el present. Intenta a partir de llavors intercedir en els moments obscurs de la seva infància per crear una situació estable i plaent per a ell i els del seu voltant, però jugar a ser Déu no és fàcil i cada petit canvi provoca grans alteracions en el present.

Malgrat no comptar amb grans actors, la pel.lícula és molt entretinguda i enganxa cada cop més a mesura que el guió avança. Tot i l'aire de realitat i seriositat que intenta donar el film, no deixa de ser un film de fantasia de la qual s'ha de disfrutar sense pensar en si les coses són del tot coherents, problema que deuen trobar les nombroses veus crítiques que ha tingut aquesta pel.lícula. Però jo personalment feia temps que no veia una pel.lícula moderna fantàstica que em deixés tan satisfet.

Ara em falta veure el final més tètric de la versió del director, que va ser edulcorat tot i que no m'ha desagradat per la versió comercial de les pantalles.

3 comentaris:

joanda ha dit...

jejeje

no cal q comenti res, oi?

Jo vaig veure la del director...i a mi q m'agraden mes els finals mes infelicos, em va agradar mes q la q van passar pel cine... Pero tens rao, la peli em va enganxar...esta be

Marc ha dit...

Si, jo tambñe vaig trobar que era una peli entretinguda, però de debó. Ja sabeu què diuen: "Dir que una peli és entretinguda és com dir que una tia és simpàtica"

En aquest cas, doncs no, la peli enganxa de debó. Llàstima que és d'aquelles que només pots veure 1 vegada...o potser dues, com El sexto sentido, que podies veure-la una altra vegada per veure com tot connectava davant dels teus nassos i tu no te n'enteraves.

I això del final tètric...uhm, ho desconeixia...investigaré...

sukkus ha dit...

Marc, a l'emule corre (sino ja te'l passaré un dia) un arxiu amb només el final del Director's cut. Suposo que en aquesta versió hi deu haver alguna escena més, però per veure el final alternatiu sense tragar-te tota la peli està bé (a part que el director's cut no l'he trobat, es veu que només va sortir en DVD a USA).

A mi JD però em va molar més el final de la Theatrical version, no sé el veig més coherent, però mola veure com la mateixa peli amb tot igual podria acabar de dos maneres completament diferents, com la vida mateixa :)