I visca l'estiu

Ah, per fi ha arribat l'estiu, la meva època preferida. Sí, fa molta calor, un sua i és incòmode, però no s'ha de pensar molt com vestir-se i el dia és llarg i venen ganes de fer coses de viatjar.
Després dels viatges de Madrid i el cumple del Lluis a Montroig, lleugera pausa a Barcelona, per aquest finde passat començar l'estiu a fons. Dissabte, ruta volcànica a la Garrotxa amb els de la uni i gent de Seat, un bon dinar olotí i després primera experiència amb el paint-ball. Divertit, sí, però quan et comencen a acribillar de boles fa mal i queden marques. Les meves, una broma comparades amb les d'alguns. Al menys vaig comprovar que si mai hi hagués una guerra hauria de ser franquitador, que la guerra en obert no se'm dóna bé.
Ara, a fer l'última reunió amb Ford demà. Com ja he dimitit però, això és una altra cosa, volo avui amb la calma sense haver anat avui a l'oficina. A més, ve el Paco, el company del Japó, que ja m'ha promès ensenyar-me un local amb jazz en viu aquesta nit.
I ja estarem a dimecres per arribar a divendres al migdia i cap a San fermines, a repetir la diversió de l'any passat. Tornar, última setmana amb possible despedida també amb una reunió a BMW i cap a Montpellier a veure la Montse, per després tornar, ja amb les vacances a la butxaca. Definitivament, podria ser tot l'any així.