El señor de la guerra

El tràfic de drogues ha estat un tema recorrent sobre el qual s'han fet moltes i bones pel.lícules, les més recents Blow i Traffic. En canvi el tràfic d'armes ha quedat sempre molt més oblidat, probablement per ser una cosa no tan propera. Per solventar aquest buit arriba la tercera obra com a director de Andrew Nicool, qui va debutar amb gran èxit en la magnífica Gattaca i ha escrit guions excel.lents com el del Show de Truman.
Basada en fets reals que l'autor ha conegut a través d'experiències personals amb traficants de debò el film defuig el tant de moda estil documental, per endinsar-nos en primera persona en el món d'un fictici important traficant d'armes.
El propi protagonista ens narra amb la seva veu en off la seva vida des dels començaments fins a convertir-se en un gran dins d'aquest món, explicant-nos no només la història recent dels grans conflictes i el tràfic conseqüent en ell, sino també la seva vida personal i com intenta manejar-la a pesar del seu treball poc ortodox. Entremig curtes escenes a temps real amb diàlegs inventius, que ens acosten als dictadors que acaben fent amistat amb ell, els seus competidors o el policia Jack Valentine (Ethan Hawke) encarregat de perseguir-lo. La ironia present en la pel.lícula fa més digerible i entretinguda la crua realitat que la pel.lícula ens retrata, malgrat que també hi ha la part més tràgicodramàtica que compensa l'excés hollywoodià amb què s'expressa en general el film, necessari probablement per fer-lo entretingut però que pot dur a alguns a minimitzar la realitat que reflexa.
L'excel.lent paper de Nicolas Cage en la pell del traficant ucrainès Yuri Orlov fa naturalment que la pel.lícula funcioni i aconsegueixi fer entrar a l'espectador en la ment d'aquest home, que lluny de ser malvat i despiadat justifica la seva professió amb un esperit fred i pràctic sorprenents.
Escenes amb jocs de càmara excel.lents combinats amb música idònia per elles complementen l'excel.lència d'aquesta pel.lícula, que demostra que hollywood i la crítica al món actual no tenen perquè estar en bàndols oposats i que la combinació d'ambdós pot crear grandíssimes obres com aquesta.