Partint de les meves opinions exposades en el primer post de l'Eugenèsia m'agradaria ara reflexionar sobre les conseqüències que el sorgiment d'aquesta minoria genèticament avançada tindria inexorablement.
Al començament del segle XXI sembla clar que el sistema de govern millor que s'ha trobat després d'anys i anys d'evolució és la democràcia. Els països més avançats funcionen amb ella des de fa forces anys i amb més o menys grau i eficàcia és el sistema de govern que mica en mica en va imposant en la majoria de territoris. Hem de suposar que en els propers anys la democràcia s'anirà extenent per tot el planeta. La raó és que a mesura que avanci el coneixement i que la globalització permeti que el món sàpiga les formes de govern que existeixen, la majoria de gent voldrà la democràcia (per ser la forma més justa que hi ha) i aquest desig de la majoria hauria de portar tard o d'hora al seu triomf (com l'ha portat a Europa després dels múltiples experiments que ha viscut). I és que les alternatives a ella han fracassat històricament, ja es digui comunisme, totalitarisme o teocràcia.
De totes maneres el sorgiment d'aquesta minoria "superior" portaria una nova alternativa que no seria fàcil de combatre: l'oligarquia.
La democràcia que neix als EEUU es defineix a partir de tres elements bàsics:
- La decisió anglesa de 1689 d'erigir un estat de dret i no un govern d'homes (es va establir un parlament basat en la llei, al qual havia de respondre el monarca; el concepte de poble declarat per John Locke no quedava molt clar -probablement només eren propietaris de terres-, però va ser un primer pas)
- Les declaracions de Thomas Jefferson de 1776 -"Tots els homes són creats iguals i estan dotats pel seu Creador amb certs Drets inalienables" i dels Fundadors en la Constitució de 1789 en què el poble (tampoc quedava molt definit) podia decretar lleis superios a qualsevol home.
- La definició de Lincoln (1863) dels tres objectius elementals del govern democràtic.
A partir d'aquí es va entendre el què significava democràcia, tot i què el portar-lo a la pràctica va requerir encara molt més temps.
Pel què fa a l'oligarquia no és una forma de govern nova. Però després de segles d'evolució, qualsevol promesa d'un grup aristocràtic minoritari per governar a tothom en l'interès de tots s'entèn com una promesa interessada en el seu propi benefici. Les bases democràtiques i gravades en molts dels nostres cervells de què tots els homes són iguals suporten la justicia del govern democràtic i el rebuig a qualsevol alternativa coneguda.
Però què passaria si després d'un temps sorgís una raça o subraça humana genèticament superior? Un pilar bàsic com és el què tots neixem igual cauria al terra. Efectivament, ara ja no tots neixaríem igual. La descendència d'una minoria benestant amb diners neixeria amb unes capacitats biològiques superiors a la resta. I com a tals difícilment acabarien acceptant ser governats per gent inferior. Podrien realment acceptar que tots formen part d'una única raça humana, i que com a tal, tots (tractats genèticament i no) tenen els mateixos drets (dret a la vida, a la llibertat, a la recerca de la felicitat i d'altres drets que es podrien llistar i prometre protegir per a tothom). Però molt probablement reclamaran per a ells un dret: el de governar.
En tant que són superiors biològicament tenen més capacitat per a governar més eficientment en benefici de tothom i per tant la democràcia deixaria de ser la forma de govern més justa.
Passarà realment això? La veritat és que no ho sé, dependrà suposo que quanta part de la població mundial estarà en cada un dels dos grups i de les capacitats de l'enginyeria genètica per fer una raça superior (està clar que si només s'erradica la calvície per posar un exemple, ningú acceptarà que són superiors). Però si realment es crea aquesta raça, és realment l'oligarquia la forma més justa? Ha d'acceptar la raça humana "natural" aquests arguments? Jo crec que no. I la raó és el meu convenciment de què els homes som genèticament uns cabrons. La moral que ha creat la raça humana és necessària per la pròpia supervivència, perquè de no existir, probablement els instints humans ens durien a la pròpia exterminació. La gent amb una moral (i quan dic moral no té perquè ser una moral cristiana ni associada a cap religió ni forçosament a les lleis d'un país, però sí lógicament una combinació d'aquesta que fa cada persona) forta és la que pot arribar a ser tan bona que camufli completament durant la seva vida els seus instints genètics egoistes i violents. I en l'altre extrem trobaríem la gent que comet les més grans atrocitats. Sota aquest punt de vista, per més superiors biològicament que fossin, mantindrien els seus instints individualistes i egoistes (a menys que es demostrés realment que aquests van associats a uns gens i que s'erradiquessin), per la qual cosa les seves promeses serien igual d'interessades que les què ens pugui fer qualsevol aristocràcia actual.
(Basat en les reflexions sobre el tema de Breu història del saber - Charles van Doren)
18 de juliol 2006
Eugenèsia (II): el final de la democràcia?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
aquest es un tema que ben segur els governs ja estan prenent partida.
principalment el desenvolupament d´aquesta nova enginyeria genetica te dos factors crucials per intentar vaticinar el que passarà en les properes decades:
-És una ciencia molt i molt costosa. Per desenvolupar un conjunt de tecniques i projectes es necessita un capital que la gran majoria dels governs no te. as més a més és campen el qual fer reduccions de costos amb el pas dels anys es realment complicat, com és , per exemple, la industria aeronautica.
-És una pràctica per a molts moralment dubtosa. Planteja molttes preguntes per ala gran majoria de societats i religions.
Si sumem aquest aspectes obtenim una ciencia amb un gran potencial dificilment coerts pels estats i fàcilment assumibkle per les corporacions privades, les quals veurien una oportunitat de negoci inimaginable.
Per tant crec que l´acces al beneficis d´aquestes pràctiques recaurien en un grup molt selecte de persones i organitzacions amb un gran poder latent i una decisiva influencia sobre els estats.
Al ésser una lluita entre una part molt petita i poderosa contra la resta de la humanitat, crec que no s´acceptaria la idea de que hagi éssers superiors i per tant passa r a na oligarquia. Crec que estariem davant una altre enfrontament més aviat social, entre classes, com sempre han hagut en la história (esclaus contra patrons, burgesos contra nobles, treballadors contra empresaris).
Ja fa temps que es va fer l'últim comentari però fins ara no ho he llegit. Raça superior què vol dir? Més força? Més inteligència? A més la genètica no determina ni molt menys el 100% de com serà una persona de gran. Em refereixo a aspectes físics, però també al caràcter. No es coneix del cert, però segurament per al caràcter, i amb això hi incloc la inteligència, és més important l'ambient que no pas la genètica: Fenotip = genotip + ambient. La genètica no ho és tot.
Poques vegades es té en compte, però l'ambient matern és molt important per al futur fill. Des de l'òvul que es troba l'espermatozooide en el moment de la fecundació (i aquí hi intervé la genètica materna), fins a l'úter que dóna 'cubiju' al nen als 9 mesos d'embaràs. Potser d'aquí poc s'inventa un úter artificial (que com diria m'ha tieta si els homes parissin ja faria temps que estaria inventat).
Després, l'èxit de qualsevol espècie es basa en la seva capacitat d'adaptació, i això vol dir en la variabilitat genètica. 'Raça Superior'? Sempre s'ha de considerar la superioritat en un ambient determinat, si canvia l'ambient pot canviar la superioritat. I si entenem superior com a força i inteligència, l'home de Neardenthal era teòricament millor que no pas l'Homo sapiens sapiens. Era més fort i tenia més capacitat craneal. Perquè es va extingir? (o no com asseguren alguns).
S'ha sequenciat el genoma humà sencer, però realment poc es coneix del que porta escrit. Poc, molt poc. Començar a jugar amb els gens per millorar l'espècie, és una bogeria, perquè no es coneix si el gen tal que per una banda fa X, per una altra banda potser fa Y. I és més tot el que la gent pensa en millorar (inteligència, força, color dels ulls, cabells, etc etc etc) vé regulat (que no determinat, doncs l'ambient és important) per un gran nombre de gens.
Pel què crec que sí que es útil, eficaç l'eugenèsia és per evitar el que se'n diu la selecció negativa, és a dir 'arreglar' mutacions perjudicials, i que provoquen enfermetats genètiques. Per exemple en el cas de'n Caus. Suposo que la seva malatia és autosòmica dominant, és a dir només que una còpia del gen portadora de la malaltia per a què aquesta es manifesti. Així doncs el 50% dels espermatozooides de'n Caus (si la malaltia està regulada per un gen) no serien portadors de la malaltia. Si hi haguessin més gens implicats ja seria més difícil, però igualment existiria un percentatge X d'espermatozooides digue'm-ne sans. Tècnicament no és complicat fer diferents fecundacions 'in vitro', i sel·leccionar els embrions que no hagin estat fecundats pels 'espermatozooides malalts'.
Quan es podrà fer això? Jo crec que en poc temps, no sé si anys o décades, però només cal que la mentalitat dels governants canviï. I com diria ma mare: "La mentalitat de la societat canvia a mida que la gent es va morint"
Deixa el teu comentari