Els misteris de Titan

Descoberta per Christiaan Huygens el 1655 Titan és la lluna més gran del planeta Saturn i la segona més gran del Sistema Solar (després de la jupiteriana Ganímedes), essent per exemple més gran que planetes com Mercuri. Té un periode de rotació de 16 dies sincronitzat amb Saturn (és a dir, com la nostra Lluna sempre mostra la mateixa cara) i la característica que sempre l'havia fet més especial era ser la única lluna que poseïa una atmosfera densa, similar a la dels planetes.
La composició rica en metà i nitrogen que s'havia detectat havia fet preveure als astrònoms que possiblement el planeta tindria basts oceans d'hidrocarburs on la vida, malgrat no ser probable per l'extrema temperatura baixa, no es podria descartar del tot.
L'interés doncs que despertava aquesta lluna va fer, entre d'altres objectius, que el 15 d'octubre de 1997 es llancés des de cap canyaveral la sonda espaial de la NASA Cassini, la qual duia acoplada una sonda més petita Huygens de la ESA, la missió de la qual era aterrar per primera vegada en un món de l'exterior del Sistema Solar i revelar-nos dades d'aquesta misteriosa lluna.

Després d'un llarg viatge en què la sonda Cassini va donar noves informaciones sobre d'altres cossos del sistema solar, actualment es troba orbitant Saturn i revelant-nos noves informacions sobre aquest preciós planeta, els seus anells i les seves llunes (destacant nous descobriments de llunes entremig dels anells). Però a més el desembre de 2004 va deixar anar la sonda Huygens, la qual va aterrar amb èxit el 14 de gener de 2005 sobre la superfície de Titan, eviant informacions sorprenents que seran analitzades durant molts anys.

Quines són les primeres revel.lacions que ens ha donat? Doncs resulta que Titan és un món sorprenentment semblant a la Terra, només que amb una química canviada. Per primer cop s'ha trobat un cicle de regeneració equivalent al que tenim a la Terra amb l'aigua, només que en el cas de Titan es tracta de metà. L'atmosfera de Titan com ja s'havia detectat està formada sobretot per nitrogen (a l'igual que la de la Terra) i metà. Aquesta és 10 vegades més densa que la de la Terra, per la qual cosa fins ara no s'havia pogut observar mai la seva superfície. La pressió però a la superfície és semblant a la nostra, només que la temperatura s'ha confirmat que és al voltant dels -170ºC, massa freda perquè hi hagi aigua líquida. Un dels grans misteris de Titan era com es regenerava el metà de l'atmosfera, ja que els rajos solars el convertien a través de reaccions químiques en hidrocarburs més complexes que es precipitaven sobre el planeta.
La informació rebuda fins ara sembla descartar la teoria de grans oceans. La Huygens va aterrar sobre una massa sòlida tova (de la textura de sorra humida) formada per metà i molècules més complexes. Sembla que la meteorologia allà és força anàloga a la nostra, amb activitat elèctrica i tempestes freqüents que en comptes d'aigua crearien rius i llacs de metà líquid. Això és el què semblen indicar les imatges registrades amb una superfície sòlida, surcada per grans canals i depressions. La zona d'aterratge de la Huygens es presentava seca, com una zona desèrtica nostra, però les fotos de la Cassini mostren diferències de color que suggereixen la presència de zones amb corrents líquids. El possible registre d'estacions podria fer que acabés també plovent el suficient en un futur com perquè la zona on està la Huygens es converteixi en un riu o llac.
Aquell metà líquid s'aniria evaporant (lentament degut a les baixes temperatures), tornant a l'atmosfera de manera semblant a com ho fa l'aigua en la Terra, en un cicle equivalent. No es descarta tampoc que existeixin fonts de metà líquid que servissin de font extra d'alimentació d'aquest element.
I és que Titan a més presenta una activitat geològica semblant a la de la Terra, l'únic que l'activitat volcànica expulsa pedres d'aigua congelada i amoníac, en comptes de lava i roques com a la Terra.
Els anàlisis químics efectuats han trobat molècules de gran complexitat química, que podrien ser semblants a les que es van formar a la Terra en els inicis de la vida. Titan doncs ens pot explicar moltes coses dels nostres orígens... podria albergar però ja vida?
Queda clar que la densa atmosfera és una protecció suficient contra les radiacions solars, com ho fa la nostra. El problema per molts astrobiòlegs és que la baixa temperatura impedeix tenir aigua líquida, que fins ara s'ha mostrat com imprescindible per a la vida. Però en un món tan extremadament semblant al nostre on l'aigua és metà i les roques són gel, no podria formar-se una vida basada en una nova química? Fins i tot assumint la necessitat de l'aigua, efectes externs com impactes de meteorits podrien haver fet pujar la temperatura com per fondre el gel en alguna zona determinada durant milers o milions d'anys, permetent que es formés aigua líquida en superfície i amb ella la formació de vida primitiva. Alguns científics de fet suggereixen ja que amb la informació rebuda es podrien deduir senyals de mostres de vida microbiana a Titan.
Sens dubte no estaré viu per contemplar-ho, però l'espècie humana podria ser testimoni d'un naixement i contemplar a distància l'evolució de la vida en un altre planeta. Potser la vida no es tan rara en l'univers con semblava i està ple de diferents tipus de vida, algunes avançades i d'altres en naixement. Potser com en 2001 algú altre està seguint també els passos de la nostra evolució.