22 de juliol 2006

Domino

Domino Harvey és un personatge real, una noia rebel després de la mort del seu pare, que decideix deixar el món de model i de la gent "convencional" per convertir-se en caçarecompenses a les ordres d'Ed Mosbey (Mickey Rourke) i formant equip amb Choco (Edgar Ramirez), un ex-presidiari amb comportants de psicòpata. Tony Scott va conèixer al personatge real, qui va morir durant el rodatge per sobredosi. Basant-se pressumiblement en experiències explicades per ella, Scott realitza un film d'acció entretingut, amb una trama molt enrevesada on els caçarecompenses del fiador judicial es barregen amb la màfia, els realities, Beverly Hills, la varietat racial americana i el conflicte afganistà, presentant-nos un curiós tapís americà.
L'estil modern amb aire de videoclip és l'element predominant i predeterminant de la pel.lícula, que no es centrarà en excés en les tècniques dels caçarecompenses ni en com Domino es va convertir en una gran dins d'aquest món. L'important és una trama enrevessada presentada amb nombrosos flashbacks, repeticions d'escenes des de diferents angles, certs camins falsos en la història... i jugar amb això mitjançant una fotografia de jocs de colors, talls de càmara rapidíssims, moviments marejants i música rapera de fons. Si al coctel hi afegim acció continuada i violència, sens dubte que el film no avorreix. Al meu entendre però potser no calia repetir certes coses tants cops, "sóc Domino Harvey i sóc una caçarecompenses" ho repeteix fins a posar dels nervis ni tampoc cal explicar tant explícitament ni repetir tant les complicacions de la trama. Sempre és d'agraïr que l'espectador entengui la pel.lícula, però potser millor que s'hagi d'esforçar una mica per seguir-ho tot que repetir-ho tot mil vegades.
De totes maneres film d'acció recomenable per entretenir-se i veure un estil original de fer cinema.

1 comentari:

Anònim ha dit...

crec que la pel.li es passable però que fracassa en dos aspectes:

-L´intent de fer de dòmino una nova heroïna diferent, amb estil. El personatge està massa caracteritzat i massa tosc. Tot i que l´actriu no ho fa malament, el personatge no acaba de ser simpàtic per al públic.És intenten possar el caràcter difícil i ingeniòs doctor house dins el cos d´una top model i que l´invent no els ha sortit massa bé.

-També falla la manera de com es vol explicar la història, amb talls presentats de manera acronològica i desordenada, escenes amb fets hipotètics que al final no succeeixen i representats d´una manera caòtica per tal d´atreure l´atenció fins el darrer suspens. Si això li sumen que els moments claus queden explicats 10.000 vegades degut a la complexitat de la trama ( i també perque el tipic public america no es perdi en els primers deu mintus) fan que en certs moments claus la reprensentació es faci més aviat molesta.


Per mi domino es un intent d´explicar la tipica historia, amb gran barreja de persontges i vides creuades , d´una manera diferent per tal d´agradar al public america com a l´europeu.