La princesa Mononoke vs El viatge de Chihiro vs El castell ambulant

Són les tres últimes pel.lícules que ens han arribat de Hayao Miyazaki, aquest gran mestre de l'anime i creador de pel.lícules fantàstiques recomanables per qualsevol.
Un servidor no és massa amant del manga i després de superar les etapes de les grans sèries de la meva infantesa i adolescència Doctor Slump i Bola de Drac, la veritat que el contacte amb aquest gènere en la gran pantalla es reduia a Akira i Grey sense que cap d'elles em provoqués un gran entusiasme. Les dues eren exponents d'un cinema manga, que recordo va provocar grans controvèrsies, per les escenes de violència i sexe que hi apareixien.

El viatge de Chihiro va ser el meu retorn cap a l'anime japonès, abandonat des de llavors. La veritat és que més que el seu Oscar a millor pel.lícula d'animació (en una època en què crec que les pel.lícules de dibuixos animats que han fet un gran salt per a ser entretingudes per a tothom respecte als Disneys de la meva infantesa) el què em va atreure va ser el fet que guanyés l'ós dor en la Berlinale. Es convertia en la primera pel.lícula d'animació que guanya el màxim premi en un festival de cinema internacional no específic per aquest tipus de creacions.
Chihiro i la seva familia es traslladen a la seva nova casa, quan agafen una drecera, que els porta a una extranya ciutat on sembla no haver-hi ningú. Els pares decideixen menjar en el restaurant, pensant en pagar en quan aparegui algú, pero la Chihiro té por i va a donar un volt. Es trobarà amb el Haku que l'advertirà del perill de quedar-se més enllà del vespre. Però ja és massa tard, els pares de la Chihiro s'han convertit en porcs, així que el Haku s'ofereix a ajudar-la a trobar una feina en aquest balneari de deus que resulta ser el lloc, per tal de poder salvar als pares d'acabar a l'estómac d'algú i trobar una sortida d'aquell lloc.
Una història original i molt maca, amb criatures fantàstiques, creatives, úniques i extranyes. Amb una animació retro (en contra de les noves creacions digitals que s'imposen, malgrat no renunciar a aquesta tecnologia en alguns moments concrets) però cuidada a l'extrem i uns detalls de dibuix magnífics i sorprenents i acompanyats d'una música preciosa, sempre escaient per l'escena corresponent. Realment una pel.lícula de dibuixos per a fer les delicies de tota la familia, però que tot amant del bon cine també ha d'anar a veure.

La pel.lícula anterior havia estat La princesa Mononoke, que vaig tenir ocasió de veure la setmana passada. Comparada amb el film que el va acabar de catapultar cap a la fama mundial és potser una pel.lícula molt treballada però potser un graó per sota. Mentre els dibuixos dels paisatges són increïbles i fins al màxim detall, la definició de certes criatures en primers plans és molt més simplificada. La història també presenta ritmes molt diferents, amb escenes de gran acció i violència amb escenes molt lentes i algunes de romanticisme un tant cursi.
El jove Ashitaki és infectat en una batalla contra un porc senglar endimoniat i ha de viatjar cap a unes terres llunyanes per trobar una cura que el salvi d'una mort en cas contrari inevitable. Allà es trobarà enmig d'una guerra entre el bosc i Tatabara, una població minera que l'explota. La batalla està comandada per dues dones, la matriarca de la població minera qui té l'ambició de demostrar que es pot matar a un Déu (l'esperit del bosc), i la princesa Mononoke, humana que va crèixer entremig dels llops.
Pel.lícula amb la qual el mestre Miyazaki es pretenia retirar el seu gran èxit el va portar a continuar afortunadament per a l'espectador mundial. Com en el viatge de Chiriro apareixen criatures encantadores i divertides, que sense tenir un rol important en la trama faran les delícies de l'espectador.

La última pel.lícula que ens ha arribat ha estat El castillo ambulante, que malgrat la bona experiència anterior, se'm va acabar passant de la cartellera i que vaig acabar veient ahir en DVD. Més en la línia del Viatge de Chihiro en el dibuix, l'animació i l'estil menys violent (a pesar de mostrar-nos una guerra) es tracta d'una nova obra mestre de l'animació.
En poble japonès la infeliç Sofi es veurà sotmesa a un encanteri de la bruixa dels pàrams que la farà envellir. Intentant trencar el malefici, en el seu camí es trobarà Nabet, un espantaocells que la durà al castell ambulant, amb el qual el mag Howl es trasllada junt el domini del foc Calcifer i el petit Markl. Tots els protagonistes estan sotmesos a encanteris i es decideixen intentar ajudar, mentre Howl intenta a la vegada acabar amb una guerra sagnant entre el seu país i el veí.
Després de veure-la queda l'esperança de què aquest magnífic autor d'anime segueixi produint obres d'aquesta qualitat. Mentrestant ens dedicarem a seguir investigant en la seva filmografia.