I Lost fins al febrer...

I ja s'ha acabat la tercera temporada d'aquesta gran sèrie, que ara puc dir porta camí de convertir-se en una de les millors (si no la millor, tot i que aquestes comparacions sempre són molt difícils de fer). El què està clar és que mai m'havia enganxat tant una sèrie de televisió, malgrat que jo quasi ja la podria considerar sèrie d'Internet, doncs tots els capítols han estat descarregats a través d'aquest mitjà.
Lost és una sèrie diferent, quan escrivia en aquella ja llunyana primera temporada dèiem que els seus mèrits eren els fenòmens misteriosos de l'illa (que es desvetllen en compta-gotes), la lluita per la supervivència, els flaixbacs dels personatges, per conèixe'ls i relacionar-los amb les decisions que prenen en el present (a més de trencar amb els escenaris de l'illa tropical) i la seva qualitat cinematogràfica. Mostràvem certes pors, semblava que el guió s'anava improvisant sobre la marxa i tenia pinta de poder-se allargar en excès. La segona temporada efectivament va baixar en qualitat, es va perdre molta part de la misteriositat i supervivència en l'illa, a canvi de descobrir que hi havia algú més per l'illa. Seguia estant bé, però no tant. Però aquí sí que puc dir als què estiguin en aquest punt, que vegin també la tercera, per mi la millor de les tres temporades, combinant el millor de les dues anteriors. Sí, finalment es comencen a donar respostes i els guionistes estan demostrant una capacitat per sorprendre i relacionar qualsevol detall de capítols que havies considerat instrascendent, que realment un per primer cop allotja l'esperança de què s'acabarà explicant quasi tot (tot?, serà molt difícil degut a què certes decisions s'han pres per raons externes al guió, però la imaginació de Carlton Cuse i Damon Lidelof sembla no tenir límits, així que res és impossible). Més quan ja s'ha fet públic que efectivament la sèrie serà llarga, tres temporades més fins al 2010, això sí a partir d'ara més curtes (16 episodis) per donar més dinamisme a cadascuna d'elles. Temps doncs suficient perquè ens puguin explicar tot el què encara queda, que no és poc, i temps per preparar-ho. Un dels mèrits a afegir a Lost és que sap evolucionar: els personatges principals evolucionen segons les seves experiències a l'illa, apareixen i ens endinsen sobre nous personatges i es troben nous recursos als què es comencen a esgotar (com els en altre temps lloats flaixbacs dels nostre losties, que sense desaparèixer en tots els episodis, sí han sigut reemplaçats esporàdicament per dos recursos nous de la tercera temporada molt interessants i que adquiriran segur importància en el futur, junt amb flaixbacs dels nous personatges). El què no canvien són els finals, per tercer cop consecutiu els guionistes ens han deixat a tots amb un pam de nas i amb unes ganes irreflenables de què passin els mesos de descans com més ràpid millor. Aquest cop l'espera serà més dura, ens quedem sense Lost fins al febrer...