Bratislava 12-04-08

Després de les bones experiències viscudes a Europa de l'est, tant a Praga com especialment últimament a Polònia, hi havia ganes de seguir descobrint més ciutats de les ex-repúbliques socialistes. I un lloc que ens faltava i hi havia ganes era Bratislava, la capital d'Eslovàquia i literalment la primera població eslovaca que un es troba quan entra al país venint de Viena.
Després d'unes sis hores de viatge (amb alguna pausa per repostar menjar i cerveses) arribàvem el Juan Diego i el quartet habitual (David, Alfonso, Jorge i un servidor) al nostre flamant apartament (a pesar d'un portal molt poc prometedor) disposats a baixar com és habitual als inferns subterranis de l'est a veure què pescàvem. Degut a l'hora el sopar va ser un ràpid McDonald's, on ja havíem però comprovat que el botellón s'estila molt i que la gent ja anava molt passada. Sense cap tipus de referència, el meu olfacte just arribar al centre ens portava al Channels, lloc recomanable amb 3 sales descendents autobatejades com a Cel, Purgatori i Infern.
Música comercial electrònica, noies maques (com és norma a l'est, què els hi donen?) i diferents ofertes més o menys de tranquis, segons si un vol estar sentat o ballant. Sense voler quedar-nos només amb un lloc vam proseguir la ruta nocturna: copa al Cocktail Bar del carrer Panska, descartem l'entrada el Trafo (per pijo i preus turístics), nova copa (més barata) al Alligator Rock Pub, descobrim que el Laverna Klub que ens havien recomenat estava tancat sense que ningú sabés el motiu, descartem el Charlies (disco al costat de l'hotel Kyev) per timadors i acabem en el Cirkus Barok. El Cirkus és una disco situada en un petit vaixell anclat a les rives del Danubi. Ja passades les 3 vam decidir llevar l'ancla en aquest lloc de música negra i estones més comercials, amb preus raonables d'entrada i consumicions i on el pululeig al voltant de 4 eslovaques no va sortir efecte però d'on vam sortir amb una bona castanya.
Al dia següent no vam fer les nostres habituals matinades. I és que el centre de Bratislava és petit i es pot veure tranquilament en dues hores. Així que morts de gana vam decidir dinar típic eslovac en el Slovak Pub del carrer Obchodna, que malgrat pugui tenir un nom atrapa turistes, va resultar una gran recomenació de l'amo de l'apartament. Menjar típic i cervesa eslovaca a preus autòctons. Ja amb l'estómac ple la ronda turística. Primer el castell al cim del turó des del qual es pot contemplar el Danubi i tota la ciutat, impactant especialment tot el gran barri ex-comunista amb una gran concentració de blocs "Ciutat-Badia" idèntics. Res a veure té el centre, amb les seves casetes baixetes, els seus carrers peatonals, les seves embaixades constants i els seus cafès. La plaça major amb l'ajuntament probablement sigui el seu racó més encisador. Tot ell respira però una tranquilitat absoluta.
Pel vespre, sopar ja més turístic (almenys en quant a preus) en un dels restaurants eslovacs del carrer Michalska i segona ruta nocturna: primera copa (ja més cara) a un Havana amb bastanta noia amb ganes de ballar, segona i tercera al Greenwich Cocktail Bar del carrer Zelena (jo em quedo amb la tia més lletja del bar), quarta i cinquena a l'Aligator (on com tot bon bar rocker un no troba les noies més maques, però la millor música està allà) i final de festa novament a un ja bastant desert Cirkus. I és que una cosa heu de tenir en compte si mai aneu a Bratislava: malgrat que hi ha llocs oberts fins hores espanyoles, l'hora punta és de 23 a 1 de la nit!! En aquestes dues hores els bars estan plens, les eslovaques són precioses... però tot el què no feu fins llavors acabarà en nit de cubates a la recerca d'on s'han amagat.

fotos