Antisemitisme

Dijous 3 d'abril 2008. Lloc: Palau Blaugrana. Esdeveniment: quarts de final de l'Eurolliga de bàsquet entre el FC Barcelona i el Maccabi de Tel Aviv.
Entre el relativament nombrós públic jueu assistent, no només en els llocs habituals per als grups de seguidors visitants (i als quals no podia veure gràcies com sempre al fabulós sistema d'il.luminació que impedeix també veure el marcador quan seus molt amunt), sinó també barrejats entre el públic local, una bandera de tamany considerable de l'estat israelià enmig de la grada de lateral. En principi res a dir, tothom té el dret de portar una bandera democràtica d'un país i usar-la per animar el seu equip.
Instants final de la primera part, un seguidor espontani salta a la pista amb una bandera palestina i naturalment és interceptat i fet fora del pavelló com qualsevol espontani. No sé però si un acte així va agafar per sorpresa als membres del Mossad (sempre presents en qualsevol expedició israeliana), malgrat que podia ser previsible doncs públiques són les simpaties dels moviments nacionalistes entre ells i per tant el suport que molts nacionalistes catalans donen al poble palestí en les seves legítimes reivindicacions (que no forçosament accions).
El cert del cas és que pocs minuts després apareixien uns quants mossos directes a requisar tota bandera palestina del Palau i prenien una de les mans de dues noies veient el partit sense fer ni la meitat d'ostentació de la bandera que el públic israelià de lateral. Davant la resistència d'aquestes, els mossos van requisar la bandera de mala manera a pesar del suport que van rebre les dues dones per part del públic del voltant. La resta del públic en adonar-se del fet va començar a xiular i reclamar que en el cas que no es volgués polititzar un acte esportiu també s'havia de decomisar la bandera israeliana, doncs ambdues són igualment democràtiques i el mostrar-les forma part de la llibertat d'expressió (que per altra banda s'estava portant a terme per ambdues parts de manera completament civilitzada). No cal dir que per suposat els mossos no van mostrar cap mena d'interés en anar a incomodar al públic jueu, cosa que sí va fer la resta del Palau amb crits de Palestina, Palestina, així com alguna picabaralla verbal entre el públic de lateral i els quatre integrants jueus, que sense haver fet res tampoc dolent, van haver d'amagar la seva bandera per por a què l'ambient es caldegés sobremanera.
Ja sense el meu testimoni, els fets lamentablement sembla que no van acabar aquí.
Suspens doncs al cos dels Mossos d'Esquadra i per extensió al seu màxim responsable, el conseller Joan Saura, per impedir en el nostre país a ciutadans catalans el seu dret a la llibertat d'expressió per pressions exercides per un cos policial estranger com és el Mossad.
I suspens un cop més a l'estat israelià i a la part important del poble jueu en el món que defensa aquestes actituds de poder prepotents, posant sempre per bandera la seva imatge de poble perseguit i al qual se li van cometre grans atrocitats, que sense deixar de ser veritat, tampoc han aprofitat per convertir-se en poble model en favor de la pau i el respecte als drets humans. Més de 60 anys després, el botxí segueix fent una educació de vergonya i sentiment d'autoculpa com a poble a unes noves generacions que no van tenir res a veure en aquells actes. La víctima en canvi amb el recolzament del gran lobby jueu americà s'ha convertit en un poble botxí, que sota el pretext de recuperar terrenys que els hi pertanyien feia 2000 anys, està practicant un genocidi semblant cap al poble palestí, mentre constantment se'ns bombardeja amb els seus patiments passats en forma de reportatges, grans produccions de Hollywoord i missatges de què l'antisemitisme segueix sent una plaga mundial. Per mi antisemita és qui jutja algú negativament de forma individual pel sol fet de ser jueu, a l'igual com ser racista no és insultar a un negre (que s'ho pot merèixer igualment que un blanc que fes el mateix), sinó fer-ho pel sol fet de ser-ho. Per mi antisionista és qui nega el dret als jueus a tenir un Estat propi, la qual cosa per mi poden fer però sempre respectant i intentant integrar a la població que ha viscut en els últims mil.lenis abans del seu retorn, cosa que no han fet des de la creació d'Israel. Però si ser antisemita o antisionista és criticar les pràctiques actuals dels lobbies jueus i l'estat israelià (com els hi agrada precisament a aquests associar), llavors me'n declaro un fervent seguidor.