07 d’abril 2008

Antisemitisme

Dijous 3 d'abril 2008. Lloc: Palau Blaugrana. Esdeveniment: quarts de final de l'Eurolliga de bàsquet entre el FC Barcelona i el Maccabi de Tel Aviv.
Entre el relativament nombrós públic jueu assistent, no només en els llocs habituals per als grups de seguidors visitants (i als quals no podia veure gràcies com sempre al fabulós sistema d'il.luminació que impedeix també veure el marcador quan seus molt amunt), sinó també barrejats entre el públic local, una bandera de tamany considerable de l'estat israelià enmig de la grada de lateral. En principi res a dir, tothom té el dret de portar una bandera democràtica d'un país i usar-la per animar el seu equip.
Instants final de la primera part, un seguidor espontani salta a la pista amb una bandera palestina i naturalment és interceptat i fet fora del pavelló com qualsevol espontani. No sé però si un acte així va agafar per sorpresa als membres del Mossad (sempre presents en qualsevol expedició israeliana), malgrat que podia ser previsible doncs públiques són les simpaties dels moviments nacionalistes entre ells i per tant el suport que molts nacionalistes catalans donen al poble palestí en les seves legítimes reivindicacions (que no forçosament accions).
El cert del cas és que pocs minuts després apareixien uns quants mossos directes a requisar tota bandera palestina del Palau i prenien una de les mans de dues noies veient el partit sense fer ni la meitat d'ostentació de la bandera que el públic israelià de lateral. Davant la resistència d'aquestes, els mossos van requisar la bandera de mala manera a pesar del suport que van rebre les dues dones per part del públic del voltant. La resta del públic en adonar-se del fet va començar a xiular i reclamar que en el cas que no es volgués polititzar un acte esportiu també s'havia de decomisar la bandera israeliana, doncs ambdues són igualment democràtiques i el mostrar-les forma part de la llibertat d'expressió (que per altra banda s'estava portant a terme per ambdues parts de manera completament civilitzada). No cal dir que per suposat els mossos no van mostrar cap mena d'interés en anar a incomodar al públic jueu, cosa que sí va fer la resta del Palau amb crits de Palestina, Palestina, així com alguna picabaralla verbal entre el públic de lateral i els quatre integrants jueus, que sense haver fet res tampoc dolent, van haver d'amagar la seva bandera per por a què l'ambient es caldegés sobremanera.
Ja sense el meu testimoni, els fets lamentablement sembla que no van acabar aquí.
Suspens doncs al cos dels Mossos d'Esquadra i per extensió al seu màxim responsable, el conseller Joan Saura, per impedir en el nostre país a ciutadans catalans el seu dret a la llibertat d'expressió per pressions exercides per un cos policial estranger com és el Mossad.
I suspens un cop més a l'estat israelià i a la part important del poble jueu en el món que defensa aquestes actituds de poder prepotents, posant sempre per bandera la seva imatge de poble perseguit i al qual se li van cometre grans atrocitats, que sense deixar de ser veritat, tampoc han aprofitat per convertir-se en poble model en favor de la pau i el respecte als drets humans. Més de 60 anys després, el botxí segueix fent una educació de vergonya i sentiment d'autoculpa com a poble a unes noves generacions que no van tenir res a veure en aquells actes. La víctima en canvi amb el recolzament del gran lobby jueu americà s'ha convertit en un poble botxí, que sota el pretext de recuperar terrenys que els hi pertanyien feia 2000 anys, està practicant un genocidi semblant cap al poble palestí, mentre constantment se'ns bombardeja amb els seus patiments passats en forma de reportatges, grans produccions de Hollywoord i missatges de què l'antisemitisme segueix sent una plaga mundial. Per mi antisemita és qui jutja algú negativament de forma individual pel sol fet de ser jueu, a l'igual com ser racista no és insultar a un negre (que s'ho pot merèixer igualment que un blanc que fes el mateix), sinó fer-ho pel sol fet de ser-ho. Per mi antisionista és qui nega el dret als jueus a tenir un Estat propi, la qual cosa per mi poden fer però sempre respectant i intentant integrar a la població que ha viscut en els últims mil.lenis abans del seu retorn, cosa que no han fet des de la creació d'Israel. Però si ser antisemita o antisionista és criticar les pràctiques actuals dels lobbies jueus i l'estat israelià (com els hi agrada precisament a aquests associar), llavors me'n declaro un fervent seguidor.

6 comentaris:

Marc Gil ha dit...

Lamentable tot plegat...

És el que passa quan es barreja política amb esport, cosa que passa massa a tot arreu, sigui Catalunya, España o el que toqui. Quan l'esport, la sana competitivitat es barreja amb les tragèdies reals de la gent, "apaga y vámonos". I el Barça és el primer exemple negatiu de voler identificar tot un poble, una llengua, una història...amb les bretolades de jugadors com Ronaldinho (a part de la possible ofensa per als seguidors de l'Espanyol que, al cap i a la fi, són un equip tan català com el Barça).

No m'agraden les banderes als centres d'esport, ni m'agrada que soni l'himne nacional (de la que sigui) quan algú guanya de la mateixa manera que no m'agradaria que els polítics discutíssin els pressupostos en un partit de futbol...cada cosa té el seu lloc.

I finalment, el tema d'Israel-Palestina ja fa massa que dura. Palestina ni m'entusiasma ni res, perquè tinc la convicció de que si fossin ells els que tinguessin els tancs farien exactament el mateix que fan els jueus o encara pitjor. I ja cansa el victimisme d'una població que en la seva majoria ni ha vist un camp de concentració (perquè passen d'anar a Alemanya).

sukkus ha dit...

No sé el què faria el poble palestí si tinguessin ells els tancs... Probablement el mateix, si extrapolem el fonamentalisme islàmic que sembla s'està extenent. Però tot això entra en l'àmbit de les suposicions... el cert és que és un poble que estav vivint tranquilament a casa seva i tota la comunitat internacional li va imposar un poble estranger i a sobre ha recolzat a aquest perquè els poguessin sotmetre, marginar, aïllar i fer-los fora de les terres fèrtils. No contents amb això a sobre hi ha colons que encara volen ocupar el poc espai que els hi van deixar. Així que també s'ha d'entendre la seva reacció, el món musulmà actual no m'entusiasma, però les reclamacions palestines són plenament justificables. I que el poble explotador es dediqui a anar-te venent constantment les atrocitats del passat i justificant/ocultant les què fan ells en el present a mi em cansa sobremanera.

Marc Gil ha dit...

No dic que les seves reivindicacions siguin poc justificables. És evident que s'ha comés una injustícia mundial. Però quina autoritat tenen per reclamar res una gent que se suicida dins d'un autobús ple de gent de qualsevol?

És per això que no m'agraden ni uns ni altres i no m'importa qui va tirar la primera pedra, perquè aleshores li estem donant la raó als isarelites...perquè clar, són un poble històricament torturat.

Com deia, lamentable tot plegat.

A més, no em diguis que no queda de ser super solidari, progre i compromés portar un mocador palestí.

sukkus ha dit...

En cap moment he dit que els seus actes siguin justificables, he dit les reivindicacions. Lògicament fer-se volar en un autobús qualsevol és reprobable, però aquestes accions les fan una minoria més radical i jo sóc el primer que critica aquest fundamentalisme islàmic que no sé si està molt extès en aquestes països o és només el què ens arriba. La majoria d'accions de la majoria han estat manifestacions, on uns acaben tirant trets i els altres pedres, que estic d'acord si els papers estiguessin girats probablement passaria el mateix, en cap moment dic que un poble musulmà estigui moralment més desenvolupat.

L'ordre dels factor per mi sí és però important, i no em serveix a mi em van torturar primer els nazis (o els espanyols que ens van expulsar al segle XV). És com si el Txes et fot un cop de puny a tu i com no pots tornar-te, me'l fots a mi perquè sóc més baixet. En el conflicte que parlem queda clar l'ordre, uns entren a casa dels altres sense cap mena de respecte.

Crec que per jutjar això ens hem d'imaginar un símil sobre la nostra pell. Imagina que ara arriba a casa nostra, la nostra estimada ex-inquilina amb tota America de Sud recolzant-la, entra al pis i diu que com ella estava primera i li ve de gust tornar, que s'instal.la. Quan ens intentem queixar, ens foten a pals i ens tanquen al fregadero i ens diuen aquí us quedeu si voleu o foteu el camp. Cada cop que vulguis anar al lavabo hauràs de passar per mils de controls, i el dia que se t'ocurreixi fotre-li un clatellot per rabia a algú et fotran una pallisa i estarem els 4 tancats durant dies, fins que decideixin tornar a deixar-nos anar perquè un ha mort al petar-li la bufeta. No contents amb això un dia vindran 3 més i diuen que també s'instal.len al fregadero perquè en realitat tot el pis els hi pertany.

A pesar de què no dubto que la teva educació i desenvolupament social és molt superior al de la gran majoria de població palestina, crec que algun dia agafaries un ganivet i apunyalaries al primer que et trobessis. En cas contrari acabaries marxant del pis i acceptant la derrota i la injusticia. O podries anar a la policia que en aquest cas és com la comunitat internacional que ja veus quin cas els hi fa.

Salut

_TT_ ha dit...

Me ha gustado el símil. Bueno, los 2, el del Txes violento, y el del piso ocupado.

Marc Gil ha dit...

A mi em toca el Txes i li trenco la cara... :D