Hauria estat bonic...però

Realment era massa somniar que el Barça irregular d'aquest any (però que fora de casa a més no ha fet un sol partit espectacular i guanyar a rivals d'entitat) fos capaç d'eliminar al Maccabi en una eliminatòria amb desventatge de camp. Però el partit espectacular de dijous passat (que a més vaig gaudir al Palau), la lleugera millora que semblava tenir l'equip amb Xavi Pascual (a més repartint el protagonisme de la gent en cada partit) i el fet que el Maccabi d'aquest any no semblava tant fort com el d'anys anteriors (malgrat que des del canvi d'entrenador que també van patir els seus números són molt bons), feia somniar amb una nova Final Four, que guanyis o perdis (guanyar-la davant CSKA era també difícil de creure) sempre fa il.lusió de jugar. Sense anar de favorits i jugant-se a Madrid, amb el Reial Madrid ja fora, sempre donaven un punt d'esperança més, amb moltíssim a guanyar (aconseguir la segona Eurolliga a Madrid hauria estat orgàsmic) i poc a perdre.
Però finalment ha tocat despertar-se... El Maccabi ha estat superior i si alguna ocasió hi havia era en un primer partit on el Maccabi tampoc va jugar especialment bé. Avui cap opció jugant així...
La nostra "estrella" entestant-se a tirar de 3 continuament a pesar de no tenir clarament el dia, sense tornar a jugar amb el nostre joc interior, sense desbordar en l'u contra u (excepte Grimau), i combinant minuts de bones defenses amb ratxes desastroses on es perd la tasca feta en un tres i no res amb triples rebuts consecutius on el tirador no té ningú que ni tan sols el puntegi... Així és impossible guanyar un partit.
Queda doncs molta feina a fer si es vol assolir l'únic objectiu que queda i que lamentablement ja no dic és guanyar la lliga acb: un any més farem una festa si aconseguim plaça per l'Eurolliga de l'any vinent. Recuperar a Lakovic, que sorprenentment és l'únic membre de la plantilla que clarament ha anat a menys amb l'arribada d'en Pascual i que sembla s'hagi oblidat de tirar de 3 (i a pesar d'això no fa res més). Seguir treballant en la defensa: avui s'ha demostrat que recuperar la zona puntualment està bé, després d'un segon quart on Maccabi s'ha escapat, aquesta defensa ha permès entrar en el partit de nou en el tercer. Però sense oblidar que la mentalitat ha d'estar els 40 minuts i sabent canviar el xip: no pot ser que al recuperar l'individual ens clavin 3 triples seguits tirant sols! I treballar molt l'atac. El Barça segueix sent un equip sense idees que viu dels triples el dia que els exteriors estan inspirats, dels 1 contra 1 de Grimau, dels contraatacs de Trias el dia que es defensa bé i molt puntualment d'algun altre interior que tingui un dia especialment inspirat. Però seguim sense una única jugada assajada perquè Kasun o Marconato imposin el seu poder físic, perquè Ilyasova o Vazquez imposin la seva velocitat i tècnica individual davant 4 més patosos. Tots els esquemes es basen en bloqueig a base per tirar de 3, talls d'alers constants per línia de fons per buscar el seu triple, o de tant en tant un pick'n'roll base-pivot. Com no tenim mals jugadors, pot funcionar aquesta pobresa tàctica (nivell de quan jugava a 8è d'EGB) en molts partits. Però quan les coses van maldades no hi ha més recurs que abusar encara més del triple i com avui permetre que el rival s'escapi definitivament.