El problema de l'aigua

Realment si un tema està d'actualitat a terres catalanes és el de l'aigua, com especialment he pogut comprovar aquesta passada setmana on he estat per allà. No és un tema nou, recordo de petit algun any on també es parlava de restriccions, però com a bon clima mediterrani en què vivim, doncs lamentablement ens toca viure-ho cada cert temps i amb el canvi climàtic cada cop més. Així que veient que el Marc s'ha decidit a escriure sobre el tema, jo m'he animat a apuntar-me a la discussió.
Un cop més el què em fa més ràbia és la classe política tan inútil que tenim, per dos motius: primer, perquè el tema no és nou i per tant és trist que cada x anys haguem de tornar a parlar de solucions d'emergència en comptes d'arreglar les coses d'una vegada per totes, i segon, perquè la falta de transparència en el debat és clara.
A dia d'avui hi ha moltíssimes discussions, dades, alternatives, sense que en cap moment se'ns exposi de forma clara què es pot fer i què és cert.
Mentre uns diuen que perquè donar aigua als malgastadors pixapins de Barcelona, la Vanguardia publicava el diumenge que amb 104 litres per persona i dia, no només som la ciutat desenvolupada que menys consumeix amb diferència, sinó que la OMS recomana un consum mínim de 100 (la qual cosa em sorprèn perquè si tots tinguéssim a casa artilugis per estalviar als lavabos, dutxes, etc. segur que es podria baixar encara més). En paral.lel surten notícies que el 70% de l'aigua se l'emporta l'agricultura (3% de la població) i que d'altres països de climes càlids amb la meitat de l'aigua assoleixen la mateixa producció, així que potser s'hauria de parlar sense embuts de la necessitat i eficàcia del nostre sector primari, mantingut en gran part per les ajudes que tots els hi donem. En paral.lel llegeixo que la major part dels sempre criticats camps de golf (que estic d'acord que és una aberració el seu nombre en un país com el nostre i ja no parlem dels què volien construir als deserts del llevant meridional) es reguen amb aigua no potable provinent de depuradores, és a dir, aigua residual que sempre sortirà d'un procés de potabilització. Repeteixo, els meus coneixements no em permeten assegurar que tot això sigui cert, però són notícies llegides en mitjans de renom els últims dies i que trenquen una mica amb tòpics sobre l'aigua.
Aniré més enllà, deixem de dir mentides. L'aigua no és un recurs escàs, com diu l'anunci que jo mateix he posat. Va home va, sí el 75% de la superfície del nostre planeta és aigua. Però és un recurs car i el paguem a preu de riure. Així que fem desalinitzadores a dojo i establim quin és el consum raonable per a cada ús. I qui es passi, a pagar el seu excés d'aigua a cost real. Sí, és el problema de la desalinitzadora, que requereix molta energia, un recurs del qual tampoc anem sobrats per la falta de política energètica.
Ara anem a les solucions: Una família ofereix una quantitat important d'aigua i Medi Ambient la rebutja, no sé qui té raó, però la família aporta proves (analítiques) i perfectament em crec que cap tècnic s'hagi ni acostat a analitzar-la.
El govern català vol fer un trasvassament a la capçalera del Segre. Com el conseller de Medi Ambient és de ICV li fa por dir trasvassament, com si tingués a veure aquest amb el trasvassament de l'Ebre, destinat a treure aigua en grans quantitats (aquí ja és igual si és potable o no, segons molts experts el problema era la reducció de cabal del riu que posava en perill el delta) per desenvolupar zones àrides amb activitats gens apropiades. La mesura seria temporal i es desmontaria després (clar, anem tant sobrats per deixar-nos els diners dos vegades...) i sense poder entrar a valorar en detall la proposta, la manera com s'ha venut no em genera confiança (a part que treure l'aigua d'una capçalera tampoc em sembla massa coherent).
Alternatives? Connectar xarxes d'aigua de Tarragona a les de Barcelona i fer-nos així amb els excedents de l'Ebre. Potser no és suficient però segons totes les escoles d'enginyeria es podria fer ràpid (són pocs quilòmetres a connectar) i ja seria permanent i regulable segons necessitats (la grandesa de les vàlvules, tu!). De fet es reclama de forma lògica que totes xarxes hidràuliques s'interconnectin i acabem amb la tonteria de l'aigua és meva perquè el riu passa per casa meva. A què estem esperant?
Tenim a més el possible trasvassament del Roine i aquí també tenim interrogants i poca transparència: algú ha sentit que en diu França d'això? El Govern ho rebutja perquè va ser una idea de CIU ja fa molt de temps? Per cert, perquè no el va fer ja CIU quan governava i hi havia sequera? I el govern espanyol aposta per ell només per fer la guitza al Tripartit?
I finalment ens queden les grans solucions de comprar aigua a preu d'or portant-la per camió, vaixell, tren o com sigui, grans solucions que potser temporalment poden ajudar però que està clar no encaminen a cap solució definitiva.
Tindrem en aquest país algun dia algun debat seriós sobre els problemes reals que tenim, per mirar de solventar-los? Mentrestant, no se us oblidi, a tancar l'aixeta. Lamentablement és de moment l'única solució possible.