Recordant Eramuszeiten

Amb moltes ganes esperava la més que probable última visita rebuda a Ingolstadt en aquesta nova estada a Alemanya, ni més ni menys que els tres millors amics d'aquella grandíssima experiència que va ser l'Erasmus amb el què vaig acabar els estudis.
Divendres arribava el pesat de l'Achim, que entre pitos i flautes sumava ja la seva quarta visita a Ingolstadt, guanyant-se amb tot mereixement el premi a acoblat de l'any. Unes cerveses, sopar tranquil a casa, pallissa en tota regla al Carcassone Constructors i Comerciants i un parell de copes a la Diva per parlar amb tota tranquilitat del passat, el present i el futur. L'intent a última hora de l'Encarna per arrossegar-nos a l'infern de l'Ice Keller no va sortir l'efecte de l'últim cop... el què vam agrair el dia següent.
I és que a les 11h havíem de recollir a la Niamh a l'aeroport i per matar el temps fins a l'arribada del Reima a les 16h ens dirigíem a Landshut, una bonica ciutat bavaresa que probablement m'hauria perdut de no haver-se donat aquesta ocasió. El cap de setmana passat, després d'una festa notable el divendres a Ingolstadt, visitàvem dissabte tot ressacosos el bucòlic poble de Berching després del Brotzeit al qual ens va invitar el Franz al Ramon i a mi com a comiat previ. Un es pregunta quants racons interessants dels voltants s'han deixat de veure mentre un anava a la conquesta de mitja Europa.
Tard o d'hora dinàvem típicament bavarés en un Biergarten, donàvem una volta pel centre de Landshut, feiem el capullo reaparcant el cotxe per anar a visitar el castell (la ciutat té un tunel d'un quilòmetre i mig de sentit dubtós que desorienta un munt) i finalment completàvem el grup amb una sincronització plenament alemanya. Quasi quatre anys després d'acabar a Aachen, era el quart cop que em trobava amb la curiosa parella finlando-irlandesa i com remarcaven ells: sense haver repetit encara punt de trobada: Berlin, Barcelona-Manresa, Göteborg i ara Ingolstadt. Com afegeixo jo, sense encara haver-los visitat als seus països d'origen.
Ja per Ingolstadt repetíem quasi el plan de la nit anterior, només que amb més gent, estrenant-me com a cuiner de plats alemanys (Spätzle mit Thüringer bww. Tofu Bratwürste), canviant Carcassone per Catan i arreplegant al Fran (que tampoc es va poder afegir al plan estrella del cap de setmana dins la petita comunitat espanyola ingolstadtiana com eren els Karts de München) per acabar la nit aquest cop sí a l'Amadeus.
El diumenge es despertava per segon cap de setmana consecutiu radiant, fent un d'aquells dies que si Alemanya regalés més sovint probablement no provocarien la nostalgia acusada dels mediterranis. 20 graus, ni un núvol, samarreta sense mànigues i ben perfectament haurien pogut caure els pantalons curts. Després d'un bon esmorzar, volteta per Aachen fins a despedir l'Achim i per la tarda cap a Nürnberg, a acabar de disfrutar del dia en terrasses i pels aquest cop més tranquils carrers peatonals del seu centre. Temps per rememorar històries i parlar també dels plans futurs mentre saborejàvem les típiques salsitxes de la ciutat.
Pel vespre tocava una nova sessió mítica de cinema amb DVD, com els vells temps d'Aachen. Descartada la comèdia (?) alemanya "Der bewegte Mann" al cap de vint minuts, finalment vam acabar rient amb els grans germans Marx de "A night at the Opera", que sorprenentment la Niamh no coneixia.
Cansat del cap de setmana i pensant en el dur dilluns, va tocar despedir-se i anar a dormir mentre posava a prova el sofa-llit del pis als requeriments d'una parella que porta una relació a distància. Ells encara tenien avui per veure Munich abans de volar de retorn, mentre un servidor es dirigia al treball pensant ja més en la ruta que començarà el dimecres al migdia.