Al loro, que no estoy tan bien...

De perfectes es poden qualificar els resultats de la moció de censura que hi va haver ahir a les instal.lacions del Camp Nou, promoguda per un soci desconegut anomenat Oriol Giralt. Per una banda, la moció no ha prosperat, el qual considero que és una bona notícia per no sacrificar una temporada més. I és que malgrat la comissió gestora seguiria gestionant el club i no hi hauria l'esmentada paràlisi, també queda clar que no és l'escenari òptim per preparar un nou projecte. D'altra banda, tant la participació com el vot en contra van ser prou clars com perquè la junta i, especialment, un president que ha assumit massa protagonisme, es plantegin que el seu cicle ha acabat. Si feia uns anys el propi Laporta deia que amb un 40% de vots en contra, Nuñez havia de dimitir, el 61% en contra hauria de ser definitiu. Quan fer-ho efectiu? Doncs convocant eleccions per finals de l'any que ve en un procés normal. Això seria el què hauria de fer una junta que ha entrat en vicis del passat, que ha tirat dos anys per la borda (regalant dos títols al gran rival tenint la millor plantilla del món), que després d'un any perdonable sense títols, ha tingut un segon, on no només no s'ha fet res per solventar els errors, sinó que aquests s'han agreujat, que des de la marxa de Rossel (fos per ell o no) ha tornat a comprar car, que en tots els anys que porta no ha après a vendre (un escàndol els 10 € de Deco i encara hem d'escoltar que no es podia treure més), que s'ha carregat les seccions (després de desmantellar-les dona'ls-hi diners sense criteri ni preocupar-te no és reflotar-les), que s'ha oblidat de la promesa transparència i sobretot que té un president impresentable que no pot representar a una institució com el Barça. El canvi sofert per aquell jove, emprenedor i líder d'un equip d'empresaris joves ha estat brutal fins a convertir-se en un president autoritari, amic de festa dels jugadors i d'imatge pública inadmisible... El errors ja són masses i el lamentable discurs amb les penyes la gota suficient per fer vessar el got. Ell no dimitirà, doncs la seva futura projecció política (per a la qual ha utilitzat sempre el Barça) ara mateix corre perill. És per aixó que ha de ser la resta de la junta la què es planti i faci pressió per convocar unes noves eleccions, on hi pugui haver alguna candidatura amb membres de la junta actual, però amb una cara nova com a president, que s'enfronti contra les alternatives que puguin sortir (de les quals una ja s'ha fet pública).