Bienvenido a Farewell-Gutmann

Encara que no ho sembli "Bienvenido a Farewell-Gutmann" no és una adaptació d'una obra de teatre i la història es basa en un guió escrit per Jesús Vilda i el propi director Xavi Puebla, qui torna a la gran pantalla després de les seves òperes primes de 2002 (el curt "Viernes" i el llargmetratge "Noche de fiesta"). La pel.lícula dóna però en tot moment la sensació d'haver estat escrita i grabada més pensada per un escenari que pel setè art, sense que això desmereixi per complet el resultat final. La gran força de l'obra són els diàlegs (o en certs moments monòlegs) dels protagonistes, així com la gran interpretació d'aquests.
Amb la mort del director del departament de Recursos Humans d'una gran farmacèutica, s'inicia una carrera de successió entre tres dels seus subordinats: l'eficaç treballadora Adela (Ana Fernández), l'experimentat i mà dreta del difunt Lázaro (Adolfo Fernández) i Fernando (Lluís Soler), l'ex-cap del departament, en ple procés de depressió després de la separació amb la seva dona. El procés serà guiat per l'excèntric directiu Luger, qui farà aflorar la trista realitat dels candidats.
Bienvenido a Farewell-Gutmann és una fàbula poètica que reflexa perfectament l'ambició professional desmesurada dels nostres temps, així com moltes de les misèries que acompanyen la vida personal d'aquests directius. La història no pretén en cap moment ser real, però fa aflorar moltes situacions perfectament quotidianes. Personalment trobo un gran encert el paral.lelisme en el què els candidats a l'hora fan de seleccionadors de personal per una plaça subordinada vacant, que serveix per fer-nos descobrir les febleses dels protagonistes quan estan a l'altra banda del procés. L'atmosfera de l'empresa durant tota l'obra és bastant asfixiant i trista, contribuint a què l'espectador s'identifiqui més amb les sensacions miserables dels candidats.
Una obra en resum molt interessant, a la què tan sols se li pot criticar el desaprofitar molts recursos de la gran pantalla i utilitzar-ne d'altres més propis del teatre. Clar que als preus que està tot, el cinema encara és l'opció més barata de gaudir d'aquesta excel.lent història.