Hancock

Un superheroi alcohòlic, brètol, que es fica amb nens, que en cada acció seva destrossa més coses que arregla... Hancock no és definitivament el prototip d'heroi de Hollywood, així que cal rentar-li la cara. D'això s'encarregarà Ray, amb l'oposició de la seva dona, qui l'intentarà convertir en el típic superheroi hollywoodenc i políticament correcte. Quan la pel.lícula sembla que transcorrerà pels senders de la monotonia previsible, amanida amb alguns gags còmics, que sense ser originals aconsegueixen arrancar el riure de l'espectador, un gir relativament inesperat (malgrat que alguns indicis s'havien avançat) ens ofereix una segona meitat de la pel.lícula diferent més dramàtica i que s'agraeix perquè la primera part argumental tampoc podia donar més de sí.
Hancock és típic producte americà que però sap explotar els seus punts forts (efectes especials, música moderna adient, algun gag divertit, interpretació de Will Smith en un personatge que li va com anell al dit, bellesa de la Charlize Theron) i és conscient de les seves limitacions (bàsicament les seves trames argumentals). Per això és d'agrair que Peter Berg ("Very bad things") les faci durar el mínim imprescindible (la pel.lícula no arriba a l'hora i mitja) perquè no les puguem acabar avorrint.