L'última i lloada obra del veterà Sidney Lumet és un intrigant thriller dramàtic, molt proper al cinema negre americà. La història de dos germans, la cobdícia dels quals els portarà a complicar-se encara més la vida del què ja la tenen fruit del seu ritme de vida.
Narrada amb l'estil de continus flaixbacs que refan la història des de diferents punts de vista, la història es fa probablement més intrigant. Efectivament és un recurs que moltes películes i sobretot sèries estan posant molt de moda, així que no se li pot destacar l'originalitat, però sense ell la trama en sí atrauiria molt menys a l'espectador. I és que en el fons, aquesta tampoc no és ni molt extensa ni especialment espectacular, però una bona direcció i una excel.lent interpretació (no només de Phlip Seymour Hoffman, sinó també dels altres protagonistes Ethan Hawke, Marisa Tomei i Albert Finney) salven aquesta història i la converteixen en una de les millors alternatives de l'estiu, època no especialment propícia per grans obres. Una història que ens acosta a molts sentiments i situacions de la vida (moderna), com la monotonia de la vida parella, la infidelitat, els traumes infantils, l'intentar portar un ritme de vida superior als teus ingresos i l'aparentar, i el món de la droga en ambients més ostentosos.
Sense ser imprescindible sí és una de les millors alternatives per aquell qui vulgui anar al cinema un dia d'aquest estiu on el temps boicotegi els plans a l'aire lliure.
24 de juliol 2008
Antes que el diablo sepa que has muerto
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Exacte, Jordi, entre tu i jo ja ho hem dit tot. Hahahaha.
Records,
Anna
Jo tb penso igual, em vaig llegir els dos llibres pràcticament de forma seguida, i el segon m'ha decebut una miqueta.
Ara per això tinc el meu de St.jordi.."un mon sense fi", així que en tinc per estona!
records i cuida't
xavi
Deixa el teu comentari