Facto delafé y las flores azules (+Mishima)

Emmarcat dins del Festival del Mil.leni d'aquest any, el passat divendres es celebrava un concert gens habitual en el Palau de la Música: dos grups barcelonins, dos grups de públic majoritàriament jove, dos grups del cercle indie del país.
Els tel.loners eren Mishima, un grup pop-indie que ja havia vist en un parell de concerts de la Mercè dins del BAM. En aquesta ocasió tocaven pràcticament tot cançons del seu nou disc, així com algun èxit d'anteriors creacions com "No et fas el llit". Un pop bastant tranquil, amb melodies bastant senzilles però atraients, van ser un bon aperitiu per al plat fort la nit.
Aquest era Facto Delafé i la flores azules, un grup que vaig conèixer fa poc mig de casualitat, anys més tard, a través del tema que els va portar a la fama, ja en el 2004: "Mar, el poder del mar". Una cançó que com més l'he escoltat, més m'ha atret i finalment va ser suficient per animar-me a assistir a aquest concert. Un cop comprada l'entrada, vaig escoltar un cop el seu primer disc "Vs. el monstruo de las ramblas" i encara tenia pendent de fer-me amb el seu segon i últim treball "La luz de la mañana".
La veritat que el concert em va sorprendre molt... en positiu. Facto delafé és un grup poc convencional, barreja de molts estils i amb cançons molt variades. Cantant amb castellà, combina el parafrasejat d'estil hip-hop, amb ritmes molt diversos que van des de sons molt electrònics, passant per altres que evoquen més el pop i el soul, i també amb algunes cançons més surferes de ritmes més alegres i festius. A la màgia que desprenen les seves cançons, s'afegeix la coreografia espectacular de les seves dues veus: l'enigmàticament seductora Helena Miquel (qui es va incorporar definitivament al grup després del primer èxit esmentat) i l'incansable Oscar d'Aniello (a la vegada bateria dels anteriors Mishima). Incansable pel seu constant moviment a la pista, amb una demostració de ball continu sobre pols de talc a l'escenari, que res té a envejar a Michael Jackson. La combinació d'ambdós en l'escenari és magnífica i complementària: veu potent i dinamisme d'ell, veu més sensual i suau i estaticisme d'ella. Ambdos completats a la perfecció per un Marc Barrachina que dóna les bases amb el seu piano electrònic.
Per celebrar un event tant especial, els Facto van comptar en moltes cançons amb la col.laboració d'altres músics que afegien cors i sons de vent i corda a les seves cançons. Tot plagat per crear una atmosfera increïble en un escenari únic i preciós com és el Palau, i amb un públic entregat que al final es va oblidar d'on estava i va acabar dret ballant les cançons més animades.