Intentant aconseguir el Q3...

Aquests dies la meva empresa està essent novament noticía. Immersa com totes les marques en una crisi de vendes provocada per la crisi estructural que s'està vivint i que afecta primerament als béns duraders de major cost, les no gaire esperançadores previsions per aquest any i el que ve, fan que de no trobar-hi algun tipus d'incentiu, seran innevitables mesures dràstiques que acabin amb acomiadaments massius d'una de les empreses més grans del país... i el triple d'indirectes d'altres empreses que s'hi veurien arrossegades.
La sort que té en aquests moments és pertányer al consorci automovilístic que està demostrant ser més sòlid que la resta, tancant un any passat amb beneficis, quan la resta presentava pèrdues, i grans grups estan desmembrant-se o estan a la vora de la bancarrota. Les seves previsions també són més optimistes que la resta, malgrat que 2009 serà encara més dur, en part pel seu bon posicionament en el mercat emergent xinès. En aquest escenari, una solució per una marca com la nostra, amb una gamma de models bastant reduida (per culpa en aquest cas paradoxalment de pertányer a aquest consorci que no li ha sabut donar un lloc clar en el mercat), seria produir un model d'una altra marca del consorci... i aquí es va obrir la porta del futur tot terreny petit de la marca premium. Una opció magnífica que donaria el volum adicional que es necessita a la fàbrica a partir de 2011 (amb la qual cosa mentrestant es podria anar vivint d'EROs temporales rotatius com fins ara), que atrauria una inversio important a la fàbrica per construir una nova línia, que donaria un salt important de qualitat al demostrar el poder fabricar un model premium, que permetria eventualment ressucitar models de la nostra marca que havien tingut èxit en passats salons no acceptats pel consorci aprofitant la mateixa línia i que donaria la possibilitat d'accedir a nous mercats als quals actualment no surt a compte logísticament però als què la marca premium sí enviarà vehicles (i es poden aprofitar combois). Però el més important seria l'aposta decidida del consorci per mantenir un dels seus centre tècnics i una de les seves fàbriques del grup.
La decisió s'havia de prendre múltiples vegades aquest any, però s'ha anat posposant cada cop, la qual cosa ha generat múltiples rumors. Que si Bratislava era més barat, que si Hungria entrava la grenya, que si al final el farien a Alemanya un cop aquest any han començat a partir la crisi i també han hagut de fer algun ERO d'una setmana a tota la plantilla, que si volíem optar a ell l'estat havia de donar ajudes i els treballadors congelar-se el salari... I en aquest context govern i sindicats van entrar en el joc. Tirant de contactes en la marca premium fruit de la meva estada en ella, aquesta prefereix efectivament Bratislava, doncs el model surt més rentable (no només per temes salarials, sino també en termes logístics). Però el consorci sembla preferir la nostra planta, suposo per compensar capacitats de fàbriques i vista la necessitat que tenim, les ajudes que podrà aconseguir del govern per finançar la nova línia i aconseguir una congelació salarial dels treballadors.
I en aquest context, els tres sindicats de la nostra empresa han estat incapaços de posar-se d'acord, transmetent a l'opinió pública la imatge lamentable que desgraciadament tenim en la nostra societat, i acabant passant la responsabilitat als treballadors (als quals només els hi arriba l'informació esbiaxada de cadascun dels sindicats) per prendre una decisió de gran importància mitjançant un referendum per acceptar la congelació salarial. Una situació a la qual no s'hi hauria d'haver arribat, però ja ficats en ella, doncs es podia fer completament democràticament (els membres de centre tècnic no hem pogut votar).
Avui a les 3 es sabran els resultats. Espero que el sí guanyi. Efectivament no és una crisi dels treballadors, sinó estructural de vendes. Efectivament l'estalvi que aquesta mesura implica és irrisòria. Efectivament els sous dels grans directius del consorci van augmentar l'any passat un 11% i a la marca premium s'han repartit dividends de 3500 € per treballador. Efectivament ser l'única marca del grup amb pèrdues l'any passat és relatiu quan en els comptes de resultat hi ha múltiples traspassos entre marques. Efectivament probablement tot pot ser un joc del consorci per jugar amb la nostra necessitat, com a treballadors i com a país. Però això és el què passa quan un país no té indústria pròpia. I en el context actual, doncs no hi ha més remei que baixar-se els pantalons. Com deia el meu contacte, si surt un sí rotund de la plantilla, serà difícil defensar pel consorci que el model no ens vingui. Un no podria donar arguments a qui no vol que vingui aquí (a fi de comptes els propietaris del model). I després de la imatge lamentable que ja han donat els nostres sindicats, no cal que els treballadors la segueixin donant. Si la resta de contribuents a través de l'Estat han accedit a pagar ajudes perquè el model ens vingui... no podem nosaltres congelar-nos el sou en dos anys de baixa inflació? Potser es podia haver evitar si s'haguessin fet abans les coses millor, però ara ja és massa tard... i si s'aconsegueix el model, el sacrifici val la pena.