No cada dia es junten en un escenari teatral dues actrius tan cinematogràfiques com són la Maribel Verdú i l'Aitana Sánchez Gijón, formant un quartet de luxe amb dos habituals d'aquest art com Pere Ponce i Antonio Molero. L'ham per aconseguir-ho ha estat l'obra de Yasmina Reza, adaptada per Jordi Galcerán i dirigida per Tamzin Towsend.
Un dios salvaje és una comèdia cínica i cruel que partint d'una anècdota quotidiana, rasca en les formes que s'aparenten públicament, per acabar mostrant aquest "déu salvatge" que portem a dins i es revel.la contra la insatisfacció de les nostres vides.
El tret de sortida el dóna una reunió entre dues parelles de pares, degut a una baralla entre nens que acaba dues dents trencades d'un d'ells. Lluny d'acabar amb la conciliació esperada, els pares acabran barallant-se mostrant que no són tan diferents dels nens, i pel camí, ajudats per l'alcohol, sortiran tota mena de retrets a quatre bandes (entre parelles i dins de cada parella) que ens mostraran els diferents caracters dels protagonistes. Un advocat sense escrúpols d'una indústria farmacèutica absorbit per la seva professió (Ponce), una consultora de caràcter poc definit, de vegades submisa i de cop rebel davant tothom (Verdú), un comercial que intenta mantenir les formes, fins que explota i mostra la seva ideologia menys políticament correcte en aquests temps moderns (Molero) i una escriptora, la cultura de la qual, la porta a creure's superior a la resta, sense que això li impedeixi caure en contradiccions (Aitana).
Amb una excel.lent interpretació, l'exagerat guió de la joven autora és tan divertit com cruel. Una major definició dels personatges femenins haurien fet més rodona aquesta obra, que farà passar una bona estona a l'espectador, a un preu però un tant elevat.
02 de març 2009
Un dios salvaje
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
ei, jo també la vaig anar a veure! em va agradar molt..
Jo també hi vaig anar. EL personatge de Maribel Verdú el vaig trobar genial. En canvi el de Aaitana em va sembla el més fluix de tots. Un preu elevat, és cert. però, com tu molt bé dius, no sempre es veuen aquests 4 grans actors junts d'alt de l'escenari. Va valer la pena... mai millor dit
A mi els dos personatges femenins no em van acabar de convèncer, no per la seva interpretació, sinó per la definició. Sí que el de l'Aitana és potser pitjor, amb el seu aire de culte-superior poc sutil, i de cop histèrica com la què més. Però el de la Maribel tampoc em va acabar de semblar coherent del tot, però sóc jo que m'agraden uns personatges més definits, quan en la realitat la gent és més indefinida.
Deixa el teu comentari