Temps de valoracions

Divendres passat vaig deixar la meva anterior empresa, fiscalment Ingenieria Global Metalbages S.A., organitzativament i públicament la nova Gestamp Automoción División Europa II, per començar avui a SEAT. No avaluaré encara el meu primer dia de treball, doncs ha estat força extrany i lamentable (com ja em podia esperar amb la meva experiència de becari que ja havia tingut allà), sino que crec que és hora que miri enrere i valori aquest quasi últims dos anys, que han estat la meva primera experiència professional (que no laboral).
Un cop deixada la feina i tenint ja clar que havia de fer aquest canvi (a pesar que els motius actuals potser no coincideixen plenament amb els què em van dur a fer el pas de tirar el meu CV), també tinc clar que no m'arrepenteixo del temps que he estat allà, i si realment pogués tirar enrere tornaria a fer el mateix. I és que professionalment dubto que enlloc pogués haver après més que el què he après a Gestamp. No només he adquirit una experiència en processos i costos que ha estat bàsica per assolir el nou lloc i que em serà molt útil en la meva nova tasca. També he pogut conèixer (gràcies al meu interés això sí) diferents tecnologies, no només les més tradicionals de Metalbages, sino estampacions en calent i soldadures remote welding i aprendre quan són interessants d'aplicar. El convertir-se en home de confiança del meu cap (a qui a pesar d'alguna putadeta degut a aquest motiu, sempre hauré d'agraïr tot el què ha apostat per mi) també m'ha dut a tocar d'altres temes més allunyats del dia a dia d'ofertes i gestió de projectes, i quan hi ha hagut temps, entrar en l'anàlisi de les diferents plantes, del model de càlcul de costos d'aquestes i comprovar que avui en dia encara és una ciència molt incerta. A més això encara ha ampliat més el rang de gent amb qui tractar, ofertadors i caps d'enginyeria de plantes, comercials, dissenyadors propis, enginyers client, compradors client, els estimadors de costos de clients (les grans agonies)... i degut a aquesta extra tasca, els gerents de les plantes. Així que també he adquirit una grandíssima experiència importantíssima: saber tractar amb la gent, de diferents nivells, jerarquies i posicions. En aquest sentit els progressos que he fet per controlar i adaptar el meu caràcter crec que han estat notables.
Perquè deixar una empresa que a més econòmicament m'ha tractat bé? Bé, originalment vaig tirar el meu CV en l'època de més estrés i quan estava ratlladíssim de viure a Manresa "sol". Això era pel novembre passat, malgrat que el viatge a Austràlia, el canvi d'oferta de SEAT i d'altres factors han alentit tot el procés. En aquest temps, algunes coses havien canviat sustancialment. El quedar deslligat del dia a dia del grup VW m'havia permès començar a viure millor, concentrant-me només en Ford, BMW, DC i només ofertes complexes (amb disseny suec nostres) del grup VW, a més dels costos de les plantes. A Manresa finalment no he estat tan sol, doncs des del novembre passat (just quan tirava el CV), havia arribat el Lluc, un colega de la uni, que s'ha convertit en aquest temps en un dels meus millors amics i que és una de les bones coses que m'han passat en aquesta estada per terres bagenques (conèixer a un tiu collonut que m'havia passat quasi desapercebut a la uni). També el canvi al segon pis em va aportar un nou ambient agradable, que però ja estava arribant a la seva fi amb la marxa de l'Armand i el Xesc i la propera marxa de la Laura.
Perquè doncs encara canviar? Primer perquè finalment dins de SEAT he anat a parar al departament que sempre havia somniat (desenvolupament de carroceria). En aquest sentit sí que el què he vist el primer dia sembla confirmar les expectatives. Segon perquè sabia que a Manresa no m'hi quedaria gaire més, la situació de doble casa, entre setmana-finde, m'estava cansant des de feia temps, així que més val marxar ara que estava més fàcil la cosa. Tercer perquè l'experiència que m'espera a Alemanya currant per Audi és una gran oportunitat personal i professional, i sé que quan torni tinc feina a prop de Barcelona. I quart perquè la feina que feia em començava a avorrir. Després de 2 anys allà aprenent, ja poc em quedava. Sí que tenia l'ascens a Programm Manager a finals d'any i que hauria estat interessant viure l'arrencada dels projectes C394 i B2e de les peces que havíem aconseguit... però no és menys cert que després d'un any tot aquest interés s'hauria esfumat i després ja només quedava novament monotonia o un possible ascens a solventar marrons en una planta perduda en un poble d'Europa de l'Est o a Alemanya, perdut enmig del no res i lluny de qualsevol gran ciutat interessant.
Així que aquí queda, si mai m'arrepenteixo del pas fet, podré anar a llegir com ho vaig pensar i veure que en aquell moment és el que havia de fer.