12 d’agost 2006

Napoleon Dynamite (2004)

Comèdia americana gens típica, amb un humor peculiar, fi i irònic, que farà les delícies d'alguns i provocarà badalls en d'altres. Pel.lícula que a molta gent no agradarà, té el mèrit de ser completament diferent a les comèdies que estem habituats, des de la originalitat dels crèdits inicials al ritme lent amb el què transcorre un guió, que podria molt bé no existir.
Plena de situacions i gags completament surrealistes Napoleon ens presenta i ironitza sobre el què podria ser un High School americà, essent Napoleon el friki per excel.lència de la classe. Probablement per algú d'allà que ho ha viscut la pel.lícula té més gràcia i segur que hi ha gags que pels d'aquí són ininteligibles, però és una bona comèdia per veure quelcom allunyat de les comèdies americanes adolescents i diferent a la vegada d'altres humors alternatius en la línia Monthy Python.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

jejeje...

encara has estat prou bo... Jo crec que es una peli bona per veure amb gent, amb mes birres de les que portavem...i sense llegir. La veriotat es que si llegeixes perds molts dels gestos, cares i mirades de la peli...

Reconec que molt possiblement lel fet d'estar alla encara li dona mes al·licient

Anònim ha dit...

Pues jo defiendo al pina y a mi tb me gusto.

Ahy queda

sukkus ha dit...

Segur que us agrada aquesta crítica de Napoleon en relació a Super Nacho que acaben d'estrenar

Estrenado en España con más pena que gloria, el sleeper estadounidense Napoleon Dynamite no sólo era una de las mejores comedias de los últimos años. También era la tarjeta de presentación de un director que conocía el género, sabía imprimirle su huella y, por ambas razones, tenía muchos números para convertirse en buque insignia del cine con voluntad jocosa, igual hasta para renovarlo. Pues bien, después de ver Super Nacho es fácil pensar que nos emocionamos demasiado rápido con aquel extraordinario delirio sobre las andanzas de un freak pelirrojo.

Desireé de Fez (Guia del Ocio)