M'assabento, arran d'una carta d'un lector en un diari, de la guerra lingüística que s'ha aixecat dins la comunitat catalanoparlant sobre quin ha de ser el terme oficial en la nostra llengua per definir el terme anglès weblog, comunment abreviat com a blog.
Des d'aquest modest espai un servidor ha emprat sempre el terme anglès blog, desconeixent quin era l'estat oficial de la catalanització d'aquest terme. D'altres webs catalanoparlants han apostat per la derivació bloc, que avui descobreixo va ser oficialitzada a través del Termcat, sala d'espera per paraules susceptibles de ser adoptades pel diccionari normatiu. Descobreixo a la vegada però que aquesta decisió ha suscitat cert rebuig entre part de la comunitat d'escriptors catalans a la web, amb la qual cosa el debat està servit i s'haurà de veure quin terme arriba guanyador a l'oficialitat definitiva.
Coneixent l'existència de dos bàndols, des d'aquest petit racó seguiré promovent l'ús de la versió blog pels següents motius:
- No entenc la necessitat d'una adaptació fonètica en una paraula, la terminació de la qual amb -g no és aliena a la llengua (nàufrag, filòleg, pedagog...).
- Blog és una paraula nova sorgida d'un concepte nou i amb un significat únic i concís. Transformant-la en bloc, és donar-li a aquesta última un nou significat addicional i la necessitat en certs contextos d'haver de matitzar a què ens estem referint.
- Entenent que el derivat anglès blogger per referir-se a l'autor d'un blog, sí necessita adaptació fonètica catalana, m'agrada més ser un bloguista (més proper a periodista, columnista, artista), que oficialment un blocaire (que rima amb boletaire).
27 de març 2008
Bloc o blog?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
De la mateixa manera que navego per interent i no hi surfeixo, prefereixo bloc a blog... pero contra gustos, no hi ha res escrit
Doncs a mi en el fons no m'importa gaire. En un inici jo l'escrivia com a Bloc i de fet em sembla que el blogger que tens si li dius que ho vols en català el fa així, potser això em va fer escriure'l d'aquesta manera. Però després, per rialles de companys ho vaig canviar a blog, que tampoc em sembla malament sent un anglicisme.
Salut!
PD: tinc moltes ganes de veure la peli del Burton, segons allò que dius, segur que m'agradarà.
Jo m'apunto al carro dels que escriben blocs amb c de catala. Simplement ho faig per que crec que es mes coherent ja que gairebe tot ho tinc escrit en aquest petit idioma.
Tot i aixi, tampoc em molesta veure-ho escrit a la manera saxona. Tampoc dic xarxa interna en lloc d'internet, oi?
Sempre m'ha fet gràcia que tothom opini de llengua (i no us enfadeu) sense ser-ne especialista. Jo no opino de mecànica, ni de química, ni de medicina. Però de llengua en parla tothom, sigui lingüista o no.
D'alguna manera, és normal, perqué la llengua és un instrument que tots usem, però el cotxe també i jo no m'atreviria a fer una diagnòstic sobre una avaria.
Dit això, no veig perquè ens hem d'entestar en usar anglicismes o mots d'altres llengües quan la nostra ja ens ofereix possibilitats pròpies. La llengua és un ens en constant estat de canvi. Evidentment. Això és el primer que s'aprèn a la facultat de Filologia. També s'aprèn que, quan es produeixen realitats noves que cal anomenar, hi ha molts recursos per trobar noms, un d'ells incorporar neologismes procedents d'altres llengües.
Ara bé, mai no ho hem de fer si la nostra llengua té mecanismes per anomenar aquestes mateixes coses. Hem d'intentar salvar al màxim la seva autenticitat. No creieu que la injerència anglosaxona ja és prou gran dins el conjunt de les llengües romàniques? Perquè jo no parlo només del català, sinó també del castellà, l'italià, el francès. En francès diuen "week end" com a cosa ja establerta, per posar un exemple. Serà que la llengua de Molière no té prou elements per anomenar de manera pròpia el concepte de "cap de setmana"?
Per tant, espero haver convençut algú que cal dir Bloc i no Blog.
Com cal dir correu electrònic i no e.mail, etc.
Amb això no m'estic situant en una posició carca, que consti, sinó de salvaguarda d'un dels nostres tresors més preuats, de la màxima icona de la nostra identitat.
També vull afegir un raonament per a en Marc Gil. Una llengua no és petita per la quantitat de gent que la parla. De fet, totes són igualment grans i importants. Una llengua com la nostra, amb una literatura tan esplèndida des de l'Edat Mitjana, és una gran llengua. Una llengua per la qual tots hem de lluitar amb molta força.
Salut,
Anna
Naturalment Anna, com a professional del tema, la teva opinió i raonaments sobre un tema així són més vàlids i tenen més pes que els què poguem tenir la resta, agraint-te per tant per sobre de tot la teva valuosa aportació, sense que això impliqui que la resta no poguem opinar dins les nostres limitacions.
Dit això a mi també em fa gràcia la suposada exclusivitat que li dones a la injerència cap a la teva professió, quan és una cosa que passa habitualment en tots els àmbits. Digue-li sinó a l'entrenador del Barça, que té cada setmana a milers de socis opinant sobre la seva feina, decisions, etc, sense ni tenir el títol d'entrenador, ni poder veure el dia a dia del vestuari o conèixer l'estat de forma dels jugadors. També opines sobre l'obra d'un artista encara que no tinguis ni remota idea de l'art. Fins i tot des d'aquesta pàgina, un servidor es permet la llicència de fer crítiques de cinema, sense haver estat mai vinculat al sector ni haver fet un curs de crítica i història del cinema. També critiquem al president del govern i als seus ministres, sense que la majoria de gent sàpiga ni tan sols quines són les seves funcions. També la gent opina sobre els cotxes, malgrat no ser enginyers mecànics del sector com un servidor. Així que bàsicament podem concloure que la gent tendim a voler opinar sobre qualsevol cosa de la què tinguem una mínima idea (i que així sigui). En el meu cas no ho faré mai per exemple sobre biologia molecular, perquè no sabria ni per on començar.
A partir d'aquí, si al final s'oficialitza bloc, si us plau, busqueu una alternativa a blocaire :)
Hahahaha. M'encanten, com sempre, els teus exemples. Tens tota la raó, però jo potser no m'he expressat bé. Òbviament, tots opinem de tot (jo mateixa, que també faig crítica de cine). Ara bé, jo volia dir que jo opinaré de la peli, dels sentiments que m'ha suggerit, de si les imatges són boniques, de si la música m'agrada. Però mai no se m'acudirà dir res de coses tècniques (posicions de càmeres i plànols, etc. etc.). Tot i que la peli és un espectacle públic que viu de l'opinió dels espectadors. És això el que volia dir.
En el cas de la llengua, t'asseguro que se sol frivolitzar moltíssim. En realitat, jo volia trencar una llança a favor d'usar els recursos que ens ofereix la nostra pròpia llengua, deixant de banda els prejudicis que solem tenir els catalans. Tu mateix n'ets un exemple, quan et sembla tan rídicul el substantiu "blocaire". Per què? Un castellà mai no faria un comentari d'aquesta mena, ni un francès. Hem de treure'ns de sobre els complexos mamats des de fa segles.
Records,
Anna
Moltes gràcies per l'esforç de desenvolupament per discutir això, em sembla molt important això i com estudiar molt més sobre aquest tema. Si és possible, a mesura que adquireixi experiència, et faria res l'actualització de la seva pàgina web amb una gran quantitat més informació? És molt beneficiós per a mi.
Deixa el teu comentari