Che, el Argentino

No hi ha dubte que el Che Guevara és un dels més grans mites de l'era moderna, sinó el què més. El metge argentí, que veiem a "Diarios de motocicleta" donant la volta per Sudamèrica i que el va conscienciar de les injustícies dels governs dictatorials que dominaven el continent, s'acabaria convertint en un revolucionari que sacrificaria la seva vida per lliberar pobles de règims tirans. Lluny de voler idealitzar aquí aquest personatge (que també té lògicament el seu costat obscur com a responsable de moltes morts), el fet indiscutible és que el Che s'ha convertit en la imatge de l'idealisme i la rebelió juvenil, i com a tal símbol portat per molts joves que poc coneixen del personatge.
La intenció del director Steven Soderbergh (Erin Brockovich, Ocean's Eleven i seqüeles, Traffic) i els seus productors era acostar al gran públic amb una obra molt documentada la vida d'aquest mite. La idea era però recollir bàsicament els aconteximents que van desembocar amb la seva mort a Bolívia el 1967. Es van adonar però que la revolució cubana (fet pel què s'ha fet més conegut) era important per entendre els episodis posteriors de la seva vida, fins a allargar tant la història que en van sortir dues pel.lícules: l'actual "Che, el Argentino" i la pendent d'estrena "Guerrilla".
L'obra que avui ens ocupa comença a Mèxic, l'any 1955, moment en què Fidel Castro i Ernesto Guevara es coneixen i junt amb 80 guerrillers més s'embarquen un any després cap a Cuba, on iniciaran una guerra de guerrilles, que en tres anys portarà a l'enderrocament del règim de Batista. Al llarg de les més de dues hores de pel.lícula s'alternen imatges en color de la revolució cubana amb imatges interpretades en blanc i negre de l'estada del Che a Nova York, amb fragments d'una entrevista concedida a la televisió americana i del seu discurs davant les Nacions Unides. Ambdues es combinen perfectament per entendre una mica millor el caràcter de la revolució i el protagonista.
Tenint però tots els ingredients per ser un gran èxit, el llargmetratge de Soderbergh no acaba d'enganxar. Especialment la primera part es fa bastant pesada, amb nombroses escenes "instrascendents" on es veuen els preparatius a la selva del grup que comanda el Che. Algunes històries es deixen caure sobre l'espectador sense una introducció prèvia que aclari realment els fets. La pel.lícula és una bona manera d'introduir-se a la revolució cubana sense haver-se de llegir un llibre de 800 pàgines sobre la seva vida, però es troba a faltar un major aprofundiment sobre el protagonista, anècdotes més representatives del seu caràcter, històries que expliquin millor la seva relació amb Fidel Castro i potser també alguna escena més novel.lada que faci l'obra més entretinguda. La segona part ho és més però a base d'una major acció quan els revolucionaris comencen a entrar a places importants. Potser això són pecats d'una introducció no prevista a l'obra que en realitat es volia fer (la pendent "Guerrilla"), la qual cosa podrem valorar després de veure-la.
Així que de moment ens quedarem amb una pel.lícula correcte però que no atrapa a l'espectador, molt ben filmada amb les càmares digitals RED de baix pressupost, amb l'habitual mestria del director per jugar amb el temps i els colors i el blanc i negre, i amb unes notables caracteritzacions del Che (per part d'un Benicio del Toro molt adequat en aquest paper) i Fidel (per part d'un més desconegut Demián Bichir).