Sombreros

Els espectacles de dansa eren una activitat que mai m'havien cridat l'atenció en especial. Casualitats de la vida, mentre pujàvem el riu Mekong amunt en direcció a Pnhom Penh, vaig conèixer en el vaixell a un francés d'arells vietnamites que parlava un excel.lent castellà i que va resultar ser el director de produccions de dansa contemporània Dominique Laulanné. Vam estar xerrant una bona estona, ell volia practicar un castellà que normalment no pot utilitzar, a mi sempre m'agrada conèixer la vida de gent nova, especialment quan estan molt allunyats de l'entorn en el què em moc.
D'aquella conversa van sorgir dues invitacions per veure l'estrena dijous de l'obra "Sombreros", que fan fins demà al TNC, dirigida artísticament per Philippe Decouflé, un dels referents de la dansa contemporània moderna. L'espectacle és magnífic i va arrencar minuts i minuts d'aplaudiments enfervorits del públic que abarrotava les grades de la sala gran. I és que és un espectacle divers, molt esbojarrat, amb moments de tot: petits diàlegs divertits en català i francès, escenes de dansa més seriosa amb música més greu i escenes de dansa còmica amb música de pel.lícules. Deixant apart la qualitat dansaire dels intèrprets (que un profà en la matèria no té suficients coneixements per jutjar), la verdadera sorpresa i excel.lència de l'obra és la magnífica combinació de la dansa i la mímica amb efectes audiovisuals d'última generació, que permeten jocs increïbles d'ombres, imatges i efectes visuals que provocaran les delícies fins i tot de l'espectador novell en aquest art.