Wall-E

Realment els temps dels dibuixos animats han canviat considerablement. Lluny queden les produccions de Disney amb la què hem crescut moltes generacions i que a l'hora que feien riure als més petits, provocaven l'ensopiment més gran a molts dels nostres progenitors. Amb el temps els creadors de dibuixos animats han après que al final a la sala hi ha gent de totes les edats i cada cop són més habituals les bromes i paròdies que no van dirigides precisament als nens.
Wall-E i, com no, novament Pixar, donen una volta més a la femella, i demostren que el cinema d'animació no té limitacions i no té perquè estar renyit amb res. Moltes crítiques i cineastes amateurs la definiexen com la millor pel.lícula d'animació de la història, i essent probablement així (tampoc m'agraden els superlativismes ni les afirmacions tan categòriques), cal aclarir prèviament alguns conceptes. I és que Wall-E no competeix amb les pel.lícules de dibuixos (cartoons) convencionals, sinón que està en una altra esfera que li permetria competir en qualsevol certamen de cinema general, excepte lògicament en els apartats propis d'interpretació. En aquest sentit, i malgrat presentar alguns gags típics del gènere que provocaran les rialles dels més petits (i no tan petits), no és segur l'obra més divertida a la què portar els teus fills d'edat més reduida (probablement riuran molt més en el divertit curt inicial Presto).
Pixar crea amb Wall-E una obra integral que aglutina molts gèneres i històries. Utilitza l'animació per fer ostentació de la tècnica digital disponible actualment. Els paisatges, els efectes espacials, combinats amb l'excel.lent música són espectaculars. Però a partir d'aquí crea una excel.lent història de ciència ficció dramàtica barrejada amb una surrealista història d'amor entre robots, que amb una gran parquedat de diàlegs aconsegueix expressar sentiments molt humans. Si a tot això se li suma el missatge crític a la insostenibilitat de la nostra societat actual, expressat però molt diferentment a la típica moral ecologista que normalment acompanyaria una obra de dibuixos animats, i les magnífiques paròdies a algunes grans obres de la història del cinema (especialment notables les de 2001), realment un s'adona que no només està veient la millor pel.lícula d'animació de l'any (extensible en el temps), sinó probablement una de les pel.lícules de l'any.