Dia horribilis

Hi ha dies que més val no llevar-se... Avui ha estat un d'ells. 6:50, despertador, suc de taronja, dutxa matinal, vestir-me, agafar bolso, comprovar claus... Claus, merda, on estan les claus del Peugeot? Calma, respira, un, dos, tres, busca bé. Buida el bolso completament, res, mira pel terra, res, mira menjador, res. Les vas perdre ahir (el pitjor és que ahir sortia i al treure l'ipod m'adonava que m'havia deixat el mòvil i que duia les claus del cotxe quan no les necessitava, però em va fer mandra pujar de nou). Merda, l'autobús de SEAT ja ha sortit i les de reserva... a ca la mare. Ja estàs llevat... venga, pilla el metro (sense ipod). Més de mitja hora més tard... obre la porta, pam, cadena. Ding dong, hola, he perdut les claus. 8:15, Marina, no arribes abans de les 9 a la feina, burocràcia obligada per arribar tard, un dia on tenies un paper preparat per marxar després de dinar (dino a les 12h). Feina? Jorge, de vacances, zero. Truca al jefe, agafa-te'l de festa i aprofita per fer coses. Markus? (bla, bla, bla) Cap problema. Bona notícia? Bé, en aquell moment trepitjava una especie de ferro en U que traspassava la sola de la bamba i se'm clavava al peu. Bé, podem anar als bancs a certificar les conseqüències de la crisi sobre els meus FI i així no he de gastar dissabtes matí llevant-me aviat. Primera aturada (a peu), Caixa d'Enginyers, 8:30. Oh, el banc que sempre obre, obre a les 9h. Bé, ves a esmorzar. 6 euros oferta entrepà més beguda? Tamos locos? Quin mal fa el turisme. Entra als carrerons del Born nord a veure què trobes... Per fi, un bar normal. Suc de taronja i xapata truita espanyola amb pernil i formatge. 9:15, ara sí, primer certificat de defunció Caixa Enginyers. Ramon? Ei, que no he trobo el tiu al què m'has dit que enviés el mail. Envia-li a aquest. Ramon? Està de vacances, fora d'oficina. A la merda, ho enviem dilluns. Segona parada Merchbanc. Segon certificat de defunció del meu capital. Opcions? Consolidar pèrdua o esperar a què algun dia es recuperi tot. Putu capitalisme, em refaré amb la teva moneda. 20 € per substituir la camisa fiestera que vaig perdre amb la taja de Sant Joan i 22 € pel llibre de moda de Stieg Larsson. Venga, agafa metro (què fa 10 minuts parat a Universitat?) i ves al restaurant on vas anar ahir, a veure si hi ha sort i les vas perdre allà. Negatiu. Bé, tocarà fer-ne unes de noves, sort que hi ha un taller Peugeot al costat de casa. Deixa les coses a casa, riu una mica amb un mail (no saps com te l'agraeixo) i cap allà. Mec, obrim de nou a les 15h. Torna a casa, menja quelcom ràpid i torna cap allà. 66 € la clau amb comandament i t'has de fer l'espadí a un altre lloc. Ai, no, avui està tancat. Hi ha un altre que potser obre. No contesten, per sort entra un transportista i sí, avui obren, però a partir de les 16:30. Bé, temps per riure amb un capítol de la sèrie preferida. Merda, plou. Camina fins a Rambla Badal-Sants amb la merda soles que rellisquen un ou. Espadí fet, torna a pujar. Oh, cartell de plaça per llogar a l'edifici. Truca, oh, ho sento, avui ja el venen a veure. Ves a buscar el cotxe, torna el taller, configura tot, entera't que l'antena de ràdio no es pot desmontar (l'adaptador d'ipod queda condemnat a sentir-se amb interferències per Barcelona) i sí, a les 18h arriba a casa cansat i fastigejat. Sí, aquest ha estat el meu 26 de septembre per oblidar i he decidit no tornar a sortir de casa. Ben fet, el Barça de bàsquet ha perdut novament, ohh, però m'he fotut dues birres i viciant-me a la Wii amb els compis he salvat una mica el dia. Bona nit i fins demà.