Haggard

Concertàs el d'ahir de Haggard a la sala Mephisto. Realment no és que conegués en excès el grup, però un dels meus objectius precisament és acabar de descobrir en concert grups dels què conec alguna cançó interessant. Així que quan l'Aitor em va proposar acompanyar-lo a veure'ls no vaig dubtar un moment. Fins fa dos dies tenia 6 cançons d'ells i esperant qua possessin més de l'últim disc Tales of Ithiria me'l vaig descarregar fa uns dies (per cert, amb una versió de la cançó Hija de la luna de Mecano). Per sort meva les 6 cançons van sonar el concert, junt amb altres que mantenien el nivell. I és que Haggard no és un grup comú. Per començar són 15 membres, dels quals ahir n'hi havia 13 o 14 tocant el seu metal medieval característic. Les seves cançons contenen fragments en nombrosos idiomes, des del seu alemany original, passant per anglès, francés, italià, suec o rus i fins i tot amb alguns passatges en llatí. El líder i motor de la banda és Assis Nasseri, el cantant que li dóna la veu greu heaviata, guitarrista i compositor de les lletres. La barreja d'aquesta veu greu amb la de les dues sopranos Veronika i Suzanne i esporàdicament amb el tenor Fiffi és un dels grans secrets de Haggard. Naturalment junt amb les melodies medievals i renaixentistes que sorgeixen de la riquesa d'instruments que es reuneixen a l'escenari. En total més de dues hores de concert amb un gran ambient i que van merèixer de sobres els 22 € pagats d'entrada. Per als què es vulguin iniciar a més de la mostra que us deixo podeu escoltar The Final Victory, Herr Mannelig, Eppur si muove o The observer.