El servei avui en dia

No m'he quedat amb el teu nom, però et vull donar les gràcies a tu, hostessa anònima de Lufthansa, que sense ser la més jove, sense ser la més maca, m'has alegrat el dia. I me l'has alegrat pel teu somriure permanent, pel teu caràcter servicial, per la teva preocupació constant pel benestar de cadascun dels passatgers... Servint el què tothom t'anava demanant sense perdre la compostura ni el riure a la cara, servint de tal manera que bessar líquid sobre el passatger sigui impossible, memoritzant els passatgers que estaven en aquell moment adormits per preguntar-los-hi després si volien el menjar o beure que s'havien perdut, servint sense problemes segones rondes a qui ho demanés malgrat estar ple l'avió, recollint objectes que a la gent se li puguin haver caigut... Pot semblar estrany, però avui en dia és tan difícil trobar gent d'atenció al públic que facin la seva feina a la perfecció, que un se'n troba a algun se li queda gravat en la memòria i li crea una satisfacció que hauria de ser norma... Però l'última persona que recordo va ser la cambrera del Mama cafè un dia que vaig sopar amb l'Anna, també servicial, somrient, parlant en català (sí, avui en dia no és tan trivial d'aconseguir) i extremadament professional, deixant caure recomenacions subtils (profitoses pel negoci) sense fer-se en cap moment pesada. I d'això ja deu fer ben bé més d'un any...