Feia deu anys que no veia el què és un dels millors thillers policíacs de la història del cinema. Rarament repeteixo gaires vegades una pel.lícula, però aquesta ja va per la tercera. Hi ha assumptes personals que m'uneixen a aquesta pel.lícula, personalment l'associo a l'inici del què ha estat i és el meu principal grup d'amistats; malgrat que només quatre estàvem aquell dia a la sala, va ser la primera quedada entre gent de diferents orígens a l'institut i el començament del què serien moltes tardes cinèfiles de l'adolescència. La pel.lícula però ens va deixar a tots impressionats i en quant la van fer per primer cop a la televisió, vaig haver de repetir-la, mirant-la amb mun pare que no l'havia anada a veure, i gravant-la en cinta de vídeo, en un acte que no va servir per res, doncs quan l'he tornada a repetir ja ha estat en un altre format (la tecnologia que sempre avança molt de pressa).
A pesar dels 12 anys passats, a pesar de ser una de les pel.lícules que recordo més tots els detalls, el tornar-la a veure segueix sent una activitat gratificant (fins i tot en alemany com va ser el cas) i és una obra de visualització obligada per tot amant del cinema i especialment pels fans del gènere. Dirigida per David Fincher (que acaba d'estrenar Zodiac), autor d'obres de perfil i èxit divers (Alien 3, Panic Room, The Game i Fight club), Seven és un thriller rodó. En el seu moment original amb uns càstigs a les víctimes treballats segons els seus pecats (un servidor diria que la idea de càstigs "a la carta" en què es basa, entre d'altres mèrits, la saga Saw I, II, III té certa inspiració en aquesta pel.lícula). Amb una tensió que no decau en tota l'obra. Amb l'escena impactant que necessita tot film d'aquest estil (els càstigs pels pecats de gola i mandra, sobretot aquest últim en un ensurt completament inesperat). Però sobretot amb un final antològic, que el primer cop sorprèn, però que fins i tot coneixent-lo segueix deixant la pell de gallina. Menció especial doncs al guió d'Andrew Kevin Walker (8 mm, Sleepy Hollow).
Potser el què pot defraudar a alguns amants del gènere és la falta d'acció respecte a d'altres obres, problema inexistent per un servidor quan això va acompanyat d'un guió intel.ligent. L'obra té l'acció que necessita, es tracta d'una investigació policial i amb l'única persecució policial mostrada és suficient. Els diàlegs i escenes tranquil.les que acompanyen la trama són imprescindibles per determinar detalls reveladors dels protagonistes, importants per al gran final, així com per mostrar-nos un món metropolità obscur, ple d'anonimats i indiferències respecte al proïsme, i sobretot el contrast entre els dos grans protagonistes: un Brad Pitt jove, impulsiu, amb ganes de menjar-se el món amb acció, i un grandíssim Morgan Freeman, encarnant al detectiu culte, tranquil, meditador i a punt de retirar-se... Destacar així mateix el curt però convincent paper del "dolent", l'identitat del qual havia de ser ocultada dels crèdits fins al final degut a la seva fama.
04 de juny 2007
Seven (1995)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Em sembla que precisament Kevin Specey va començar la seva ascensió amb Seven. Abans no era tan conegut, ni de bon tros.
Tot el que comentes em confirma que les pel·lícules són realment allò que som nosaltres. Molts, moltíssims cops he pensat que algunes pel·lícules, com alguns llibres o discos, ens agraden més del compte pel moment concret en el qual les vam veure, o llegir o sentir. I pel que han significat a partir de llavors en el nostre imaginari particular.
És el meu cas amb "Toma el dinero y corre" o amb "Todo sobre mi madre".
No vull dir amb això que Seven no estigui bé. Ho està, sobretot perquè va ser original en el moment i pel seu final impactant, però tampoc penso que sigui res de l'altre món. Tot i que tens raó amb les coses que dius, la pel·lícula està dintre del bon cinema i ja està. No és una obra d'art. Ara bé, t'entenc molt bé i respecto absolutament les teves sensacions, que són les meves amb referència a altres films.
En fi, el món del cinema és una meravella.
Records,
Anna
Malgrat que ja havia fet bastantes pel.lícules, la veritat que títols anteriors a 1995 tampoc puc recordar, però també per tema edat. Però sí que aquell mateix any havia rodat Sospitosos habituals i Estallido, films així mateix de gran èxit i que l'havien fet ja una cara coneguda (sobretot la primera crec que és la que el catapulta a tenir un nom com actor).
Sí, sí, no dic que no. Però em refereixo que, si fa no fa, és en aquells moments i en gran part gràcies a Seven que va començar a ser qui és ara. És clar que era una cara coneguda, però penso que encara no pasava de ser això, conegut d'haver-lo vist en altres pelis però sense un nom identificable. En fi, a mi m'agrada molt.
Records,
Anna
es curios com algunes pel.licules et deixen bons records per les circumstancies... Jo en tinc moltes aixi...
les pel.licules d'estiu al cinema de Cubelles amb els amics (sessio doble per 200 peles), o d'altres tan Mitiques com "Los justicieros" ;-)
Ara admiro que no hagis repetit de gaire pel.licules. Jo en el meu cas, n'he vist moltes molts cops, ja sigui pq a la tele les han fetes molts cops, o sino pq el fet de tenir germans obliga. Exemples:
-Germa petit que fins als 10 anys mira pel.licules de Walt Disney... mmmhhhh quants cops haure vist Peter Pan? o Hercules? o la Sirenita? jejejeje et puc cantar les cancons i tot
Germana 3 anys mes gran que te un gust molt diferent al teu... Nomes hi havia una pel.licula que als dos ens vingues de gust veure (karate Kid), la dec haver vist milers de cops, sino les opcions eren Dirty Dancing o Siete Novias para Siete Hermanos per la seva part, o Robocop per la meva, jejeje (no hi havia que diguessim un bon matching) jejeje
Jeje, jo tb sóc molt de repetir pelis... Precisament crec que tinc pendent de reveure 'Sospitosos habituals', quina peli...
I respecte a Seven, tot i que sempre hem 'discutit' sobre aquest tema, reconec que és una de les millors pelis que he vist mai, i la paraula, efectivament, és rodona. Moooolt millor que The Game :p
Jo em quedo amb tota l'escena de Morgan Freeman a la biblioteca, amb Bach (és Bach, no?) de fons... m'encanta...
A veure, tampoc és que no repeteixi pelis. Crec que les que més he repetit, com 6 cops, són Una nit a l'òpera dels germans marx, i el Club de los poetes muertos, aquesta sí perquè sempre que l'han fet a la tele estava casualment a Navàs i no hi havia res més a fer (el què no treu que sigui una gran peli). Algunes altres també he repetit, però ara amb el munt de pelis baixades que tinc sempre tendeixo a veure alguna que no he vist.
Sospitosos habituals sí que és una que m'agradaria repetir, més quan la tinc baixada en versió original. Qualsevol dia d'aquests segur que la repeteixo.
I Seven sí, la veritat que per mi també és de les millors pelis que he vist i el millor thriller segur.
Deixa el teu comentari