Zodiac - Die Spur des Killers

A anys llum de l'obra que el va portar a la fama com a director, sembla que David Fincher ens vulgui demostrar amb les seves pel.lícules posteriors que allò va ser una excepció. Basada en la novel.la de Robert Graysmith (caricaturista del San Francisco Chronicle que es va obsessionar sobremanera en el cas i el personatge del qual és un dels protagonistes del film -Jake Gyllenhaal), Zodiac ens explica un cas real d'un assassí múltiple que va conmocionar puntualment la societat californiana amb les seves notes i codis a diaris mentre perpetrava els seus delictes. El cas segueix obert ja que mai s'ha pogut processar a un culpable.
Malgrat que l'argument pot atraure a molts amants del gènere thriller, la pel.lícula acaba decebent molt. En primer lloc cal fer un incís, jo no catalogaria al film com a thriller. No té acció, tensió a penes (puntual i feble) i malgrat no mostrar-nos mai la cara de l'assassí, sí se'ns descobreixen certs trets físics que descarten altres possibles candidats durant la trama (gravíssim error de direcció). Zodiac es podria qualificar doncs quasi de tesi doctoral sobre el cas, quasi com si fos un documental sense veu en off, vist sobretot des de la perspectiva del caricaturista. Zodiac peca com moltes creacions actuals degut a una excessiva durada (158 min), plena de detalls superflus i de poc interés. Ni tan sols les escenes paral.leles de problemes familiars del protagonista degut al seu interés desmesurat pel cas mostren el dramatisme necessari per prestar una mínima atenció a l'espectador. Lamentablement és un problema emergent en el cinema actual: és una mesura per compensar la pujada de preus i atreure més gent a les sales? La veritat un cop pagada l'entrada prefereixo una obra breu de la qual surti discutint sobre ella, que estar més de dos hores tancat esperant a què surtin els crèdits.
Tornant a Zodiac en sí, tampoc ha d'esperar el potencial espectador un cas de gran interés on un assassí d'intel.ligència especial porta de corcoll als detectius del cas. Zodiac és un malalt mental, l'únic mèrit del qual va ser cometre diversos crims en llocs diferents, espaiats en el temps, i sense seguir una pauta lògica. Que no se l'empresonés només és per una eficàcia policial nefasta, sobretot per la falta de coordinació i interés de les diferents policies locals implicades. El què no es convertís en un assassí en sèrie realment amenaçant (finalment tampoc van ser tantes les víctimes) i per tant no involucrar nivells de policia superiors (FBI) imagino també devia ser clau. La prova de tot això és que la insistència del nostre detectiu afeccionat va fer que tant ell com el principal policia que va estar en el cas, van acabar convençuts de la identitat de l'assassí, confirmada per un dels supervivents dels seus crims. Però mai se'l va poder processar.
David Fincher era un nen quan Zodiac va ser noticia a finals dels 60 i durant els 70, i probablement per molta gent de la zona de San Francisco la pel.lícula pot interessar-los pel fet d'haver-ho viscut. Però per la resta de la humanitat ni és un cas d'extrem interés, ni la pel.lícula està aconseguida com perquè no trobem activitats més interessants a fer que tancar-nos dues hores i mitja en una sala per descobrir aquesta història.