Mundobasket II

Ahir va acabar la primera fase d'aquest mundial. Poques sorpreses però més que les que un es podia esperar en un sistema on passaven 4 de 6 equips i havent-hi sempre equips de poca qualitat basquetbolística. A destacar els resultats bojos del grup A (en què França guanya a Sèrbia, Sèrbia apallissa de 47 a Líban... i aquesta guanya a França), el bon joc d'Angola en el grup B, la igualtat prevista del grup de la mort (el C, el perjudicat del qual ha estat una decepcionant Brasil) i l'emoció final en el grup D (en què China finalment es va guanyar la plaça a costa d'una irregular Puerto Rico).

Així que els pronòstics fets no s'han acabat de cumplir, però analitzaré el quadre de 8ens que ha quedat (en l'ordre en què es creuaran els guanyadors):

1) Argentina-Nova Zelanda

Pocs problemes haurien de tenir els argentins, que després d'una irregular preparació, s'han anat retrobant amb el seu joc al llarg del torneig. Nova Zelanda ha demostrat estar molt lluny de la que va quedar quarta a Indianapolis i ha acabat passant in extremis en el grup més fàcil amb diferència.

2) Turquia-Eslovènia

Despedides les estrelles de Turquia, la nova generació ajudada per bons jugadors experimentats amb menys egos ha aconseguit per fi mostrar el bon joc del què són capaços en un torneig internacional, com feia temps que no havien demostrat. Segona en el grup de la mort (darrere l'excel.lent Grècia) ara toca seguir exhibint la seva classe davant d'una Eslovènia novament irregular i decepcionant, que va passar també pels pèls. De totes maneres la plantilla dels balcànics també té una gran qualitat, així que si es posen les piles pot ser una de les eliminatòries interessants de veure.

3) Espanya-Sèrbia i Montenegro

Degut a la sorprenent derrota inicial, Sèrbia s'ha creuat amb Espanya a 8ens, en comptes de la a priori esperada Nigèria. Un canvi que no crec que hagi fet gràcia a Espanya, malgrat que actualment la seva plantilla està uns quants graons per sobre dels encara campions del món. Si els espanyols juguen bé, sobretot el trio estelar Pau, Navarro, Garbajosa, Sèrbia no tindrà cap possibilitat... però un mal dia el poden aprofitar uns jugadors joves i inexperts (recolzats per Rakocevic i Avdalovic) però que porten a la sang la tradició del bàsquet jugoslau.

4) Itàlia-Lituània

Per mi el partit estelar de la jornada, i de pronòstic difícil. D'una banda una Itàlia amb una generació jove comandada per un estelar Belinelli i l'experiència de Basile i Marconato. Segona de grup darrere EEUU, a la qual va posar contra les cordes i va confirmar les previsions que els americans segueixen sent vulnerables contra un joc europeu seriós i tàctic. Lituània, amb una selecció B no exempta de qualitat, va quedar tercera en el grup de la mort, perdent a la pròrroga
contra la primera Grècia i justíssim contra la segona Turquia. Per tant una selecció que pot posar en problemes a qualsevol... però que haurà de saber jugar millor els finals ajustats, on en ambdos casos Macijauskas no va demostrar estar a l'alçada de les grans estrelles.

5) Grècia-China

Impecable Grècia, primera del grup de la mort. Sense grans pallisses ni exhibicions, però amb el mateix joc seriós que la va portar a ser campiona d'Europa i el saber jugar a la perfecció els finals ajustats. Davant d'aquest rival poques opcions sembla tenir una China comandada per Yao Ming, que però ve de guanyar a Eslovènia, demostrant que és una selecció que pot anar a més i tenir quelcom a dir en un futur pròxim.

6) França-Angola

En condicions normals l'anàlisi seria posar clarament favorita a França. Però vista la irregularitat que ha demostrat en la primera fase, capaç del millor i del pitjor (derrota davant del Líban) i amb un Diaw, que no està demostrant ser un líder sempre com ho era Tony Parker, no es pot assegurar res tan rotundament. Més quan Angola ha fet una grandíssima primera fase, quedant sorprenentment tercera, jugant molt bé en defensa i en tir exterior, apretant a una Alemanya que es salvar un cop més degut a un fenomenal Nowitzki (47 punts i provocant dues pròrrogues) i essent la selecció que ha posat més problemes a la intractable Espanya.

7) EEUU-Austràlia

Pocs problemes haurien de tenir uns EEUU que han acabat la primera fase imbatuts davant d'uns aussies que ja han fet bastant classificant-se en el grup C per davant de Brasil. Probablement fins a semis no podrem veure quin és el potencial d'aquesta EUUU "compromesa" amb el bàsquet FIBA. Fins ara victòries còmodes davant tothom a base d'imposar físic i velocitat... però problemes davant de la seriosa Itàlia.

8) Alemanya-Nigèria

Duel interessant entre una Alemanya, com sempre 99% Nowitkzi, que ha mostrat forces problemes en la primera fase malgrat acabar segona. De totes maneres el gran teutó ve de tornar a ser estelar en l'últim partit per aconseguir el segon lloc. Davant una Nigèria molt irregular, liderada per Udoka, i que si surt concentrada, defensa bé i domina el rebot podria donar la campanada. El guanyador però no sembla rival per a EEUU.