Terra cremada

Un estiu més el nostre país està cremant a l'estiu. Aquest any ha tocat l'Empordà i sobretot Galícia. En un país on el canvi climàtic i la urbanització desenfrenada estan provocant la desertització del territori, la protecció dels nostre boscos hauria de ser prioritària. A banda dels aspectes preventius que sempre es reclamen als ajuntaments i governs (neteja de boscos, construcció tallafocs, equips d'observació i de bombers preparats per detectar i extingir els incendis ràpidament), em segueix sobtant la impunitat de què gaudeixen els piròmans (malalts que disfruten veient cremar un bosc) i els incendiaris (els què el cremen buscant algun benefici econòmic). Així encara que les penes poden arribar fins a 20 anys de presó en el cas de què comportin perill per vides humanes, la majoria dels casos es salden amb penes d'entre 1 i 5 anys de presó, penes que sense antecedents poden acabar en no res. Si a això se li suma la dificultat per detenir i provar les accions dels culpables, realment cremar un bosc és un delicte força rentable. Al marge de la vida pròpia dels arbres cremats, la pèrdua d'un bosc és un gran problema ecològic (per l'efecte regulador atmosfèric de la població vegetal) i paisatgístic. A més la seva recuperació requereix molts anys sense cap altre incendi o reconversió del terreny en zona d'altres usos, la qual cosa redunda en què molts cops acaba essent una pèrdua irreparable.
Per tots aquests motius i tenint en compte que la inmensa majoria dels incendis són provocats (la propaganda feta ha fet reduir els incendis accidentals per irresponsabilitats com tirar burilles pel cotxe) crec que des de tots els àmbits s'hauria de presionar per posar els mitjans necessaris per descobrir els autors dels fets, incrementar les penes (per mi al nivell d'un terrorista) i impedir qualsevol reconversió d'espai forestal a d'altres usos. Del contrari ens pocs anys viurem en un país desèrtic.