Última setmana a la feina... i últim viatge

Suposo que quan un està en la què és la seva última setmana en una feina, sobretot si ha avisat amb més de 2 mesos d'antel.lació, un espera estar davant d'una setmana de relax, on bàsicament et dediques a estar a la reraguardia del teu substitut, a qui ja has ensenyat les coses més importants i ja només l'has de deixar fer i en tot cas explicar coses que li vagin sortint i que no li havies pogut ensenyar bé.
Doncs no ha estat el meu cas. Així va començar sí el dilluns, connectat al meu portàtil escrivint mails personals i seguint el mundobasket per internet, tenint un fora d'oficina que li reenviava tots els mails i que sense donar detalls deia que tot el que feia passava a ell... A mig matí reunió a Abrera per parlar amb I+D i els matriuers per simular una peça adjudicada que té complicacions per estampar (una de les 20 i pico peces que he aconseguit per Ford entre els projectes C394 i B2e quan en els últims dos projectes s'havien aconseguit 4 peces, suposo que en aquest sentit puc estar satisfet de la feina feta). Aprofitar per presentar al substitut a la gent d'I+D i comercial que hi havia per allà i de pas despedir-me d'ells.
Dimarts: tot comença igual fins que a mig matí em criden. Una oferta d'una travessa salpicadero de la plataforma PQ35, que s'ha d'anar a presentar l'oferta (que el que la va fer està de vacances, té por a volar... i a punt de tenir un fill) i que no saben a qui enviar, que jo seria la persona ideal... a pesar d'estar a punt de marxar. VW Wolfsburg, la central de la meva futura empresa, encara no hi havia estat, viatjar amb el Marcos, un tiu de puta mare amb qui encara tampoc havia viatjat casualment, marxem i tornem dijous (així que dimecres salvo el volei platja setmanal), vinga va!!! A currar fins al final. Dimarts tanca els costos de la planta de Santpedor amb el vicegerent i dimecres a preparar la presentació.
I dijous, allà de nou, amb el tratge, la corbata que tenia aparcats i fer un dels viatges típics de Gestamp. Lleva't a les 6:30, dos vols fins a Hannover, cotxe, reunió sense menjar, cotxe, dos vols per tornar i a les 23:30 a bcn, amb un aterratge complicat per una tempesta. Però va ser divertit, despedida atípica, viatge divertit amb l'amic Marcos i descobriment d'un pibón increïble del meu futur consorci (com estava la forward sourcing de Skoda!!!).
Com a mínim, l'últim dia ja ha estat més típic, només dedicant-me a despedir-me de tothom de la planta i la divisió, mails als companys extrangers (amb qui en realitat he col.laborat més en el treball) i cobrar la quitança. I amb el gust de poder anar amb pantaló curt, samarreta de Jamaica i abarques!!